dimecres, 21 de juny de 2017

Ja colapsades. Mallorca i Pitiuses



Ja col·lapsades. Mallorca i les Pitiuses

Fa uns anys una campanya del GOB ens avisava que Mallorca anava cap al col·lapse. Bé idò, juntament amb les Pitiuses, ja hi ha arribat. Aquest darrer cap de setmana dues Ramis, Margalida, Portaveu del GOB, i Llucia, periodista i escriptora, coincidien, una a El Diario i l’altre a la Vanguardia, en aquest sentit.


La pressió de la turistificació sense límits

De la mà d'un govern "progressista" sota l'etiqueta de "turisme sostenible" segueix sent un relat dels efectes del turisme i segueix alimentant el monstre.

Margalida Ramis (Margalida Ramis és Portaveu del GOB-Mallorca)
El Diario, 16-06-2017

Mallorca és un territori insular fràgil i limitat. La indústria turística no ha volgut ser conscient dels límits que implica i les polítiques econòmiques, centrades gairebé exclusivament en el monocultiu turístic, s'han dedicat a dissenyar infraestructures i gestionar els recursos (per al territori) perquè aquesta limitació física no fos mai un impediment per a nous creixements i el desenvolupament de noves inversions -específics d'especuladors locals, o grans empreses estatals, ara, cada vegada més, dels impersonals fons d'inversió-. També de nous productes turístics que comparen la mà del discurs dels suposats beneficis de la "desestacionalització turística". Darrerament, de la mà d'un govern "progressista" sota l'etiqueta de "turisme sostenible" segueix sent un relat dels efectes del turisme i segueix alimentant el monstre.

Així, des dels col·lectius ecologistes com el GOB (a Mallorca des de 1973) i altres col·lectius i moviments socials de les Illes, fa anys que els anuncis de la insostenibilitat i els impactes d'aquesta realitat -no només ambientals sinó també, socials i econòmics- a la que no ha empès la turistització total i absoluta de les nostres vides, pot assegurar que, finalment, la situació se'ns ha escapat totalment de les mans.

Som incapaços de controlar el nombre de persones, que no fa més que créixer, que visiten les nostres illes -perquè no hi ha competència sobre les grans portes d'entrada: ports i aeroport i responem a l'allau de persones que mercantilitzen turísticament les nostres vivendes i tots els nostres racons , augmentant gairebé fins a l'infinit la nostra capacitat d'allotjament, i portant les infraestructures i l'explotació dels recursos al límit.

En només deu anys, Mallorca ha passat de rebre 5,9 milions de turistes anuals en gairebé el doble, 10,9 milions en l'últim any. El parc d'automòbils ha augmentant un 35% des de l'any 2000, sense tenir en compte els més de 100.000 cotxes de lloguer que es posen sobre les carreteres els mesos d'estiu i amb el rècord de consum de gasolina i gasoil. En relació als recursos hídrics, tenim la majoria dels aqüífers en situació de sobreexplotació i amb problemes de salinització i contaminació. Els embassaments són escassos en temporades de sequera com l'any passat, i la manca d'aquest recurs es compon amb el funcionament de tot el rendiment de les plantes dessaladores d'aigua, amb el cost ambiental i energètic que implica. Les aigües grises no es depuren correctament en unes infraestructures que han quedat obsoletes i que no estan en absolut dimensionades per a les quantitats d'aigües que finalment han de depurar. Això es tradueix en abocaments d'aigües depurades pels torrents i emissaris marins, i la pèrdua d'un recurs que es pot reutilitzar.

El consum elèctric, la producció d'escombraries, les emissions de gasos contaminants, confirmen la seva tendència a l'alça lligada lleugerament l'augment de la pressió sobre aquest territori, fent que les polítiques d'estalvi, la racionalització o la sostenibilitat (quan tímidament es plantegen) quedin en  res i totalment neutralitzat per l'augment incessant de la demanda en termes absoluts.

I el territori, sotmès: espais naturals degradats, oferts com a nous i "sostenibles" productes turístics (que fàcilment es massifiquen), sense estudis previs de capacitat de càrrega i sense capacitat per garantir que aquesta pressió sigui compatible amb la conservació dels seus béns naturals; Fondejos irregulars, parts amb efectes negatius sobre les importants praderies de posidònia; Ocupacions de les platges per a instal·lacions temporals de platges il·legals amb la conseqüent degradació dels sistemes dunars; Urbanització del camp o rurubanització, que converteix el sòl rústic, que hauria de ser d’us exclusivament vinculat al sector primari, en un dels sòls amb més pressió urbanística i per a usos turístics, i el mar pels lloguers vacacionals (amb piscina òbviament) que es segueixen deixant construir, com per a ofertes de productes turístics que s'acaben implantant (camps de golf, allotjaments de turisme rural de luxe, etc.), convertint tota l'illa en un autèntic parc temàtic, escenari de les vacances dels que ens visiten.

A aquest panorama en termes ambientals se sumen els conflictes socials derivats de la precarització laboral generalitzada en tots els sectors de l'illa, i especialment en el sector turístic, els vinculats a la pressió que té actualment Palma, la ciutat, com a destinació turística amb processos, incipients i consolidats en funció dels Barris, de gentrificació, de desplaçament de les persones residents per turistes, desnonaments, especulació, la reconfiguració dels espais públics i els serveis que deixen de servir a les persones residents i passen a convertir-se en serveis per a visitants. Així com els relacionats amb la manca d'alternatives de diversificació econòmica que ens permeten pensar en un futur amb el turisme com un sector més d'una economia resilient, equilibrada i adaptada als límits de la nostra realitat insular.

Ara mateix la dependència del sector turístic és absoluta i aquest ens sotmet a les seves exigències per a continuar extraient un alt rendiment econòmic a costa del territori i les persones que hi vivim. Una situació perversa i altament preocupant i que no només té Mallorca com a territori objectiu. Ciutats com Barcelona, ​​València, Lisboa i Venècia pateixen també les conseqüències de la concepció de les ciutats com a espais de mercantilització turística sotmeses a estratègies de màrqueting de destinació i producció d'imatge, i venudes a través dels nous canals de comercialització que s'amaguen darrere de la suposada "economia col·laborativa". Totes aquestes ciutats pateixen ara processos similars amb una conseqüència greu comú: l'expulsió dels residents i la conversió de les ciutats en ciutats-escenari.

En cap cas, trobem una resposta política capaç (ni amb voluntat suficient) per fer-los front. Així, davant l'absència de coratge i voluntat política, la societat s'organitza i comença a qüestionar fortament el model: Ciutat per a qui l'habita, el col·lectiu editor del Tot inclòs, les associacions de veïns de Palma, Terraferida i GOB són col·lectius que treballen a Mallorca, però no ho fan sols. S'estableixen xarxes amb altres contramoviments socials, com el ABTS de Barcelona, ​​Entre Barris de València, Left Hand Rotation a Lisboa, No Grandi Navi de Venècia... Col·lectius que treballem conjuntament per incidir, a partir del conflicte social, econòmic i ambiental que genera el monocultiu turístic, en el debat social, en la denúncia i en la generació d'alternatives a una realitat desbordada que només respon a les lògiques dels interessos vinculats al negoci turístic.



I Love Majorca

Llucia Ramis (Llucia Ramis és escritora i periodista)
La Vanguardia, 18-06-2017. Barcelona

Anar a Mallorca és com visitar la teva mare. És la més guapa del món i enlloc es menja com a casa. En aterrar, esperes que no hagi canviat gaire. És propensa als excessos, que deriven en l’abús. De jove volia ser model. Li feren creure que els diners donen riquesa, i es va vendre barata, igual que aquelles actrius de Los Angeles que diuen que sí a tot per tal de veure el seu nom en un cartell. El de ta mare s’exhibia a les camisetes. Mal escrit, però tant se val. I love Majorca, deien. Els qui en feien negoci eren uns cínics. Mai no se l’estimaren.

“Qui estima Mallorca no la des­trueix” fou el lema dels que sí que es preocupaven per la seva salut, quan començà a posar-se implants: una urbanització aquí, un Palma Arena allà. Estava drogada d’èxit, i es deixava fer. Va tenir una crisi. I en part fou positiva, perquè aturà aquell procés vertiginós de destrucció. Fins ara. Surts de l’aeroport. Mai no havies vist tanta gent. Hi ha cues infinites, embussos. Des de Madrid, demanen que es passi de les 66 operacions aèries per hora que hi ha, a 80. Mallorca té estrès. Aquesta temporada gestionarà 28,8 milions de places d’avió, i no pot més.

Però li exigeixen més: més hotels, més apartaments, més espai (inexistent). Està esclavitzada. Oi que no gosaries opinar sobre els immigrants el que opines dels turistes?, diuen els mateixos que veten l’entrada a 16.175 refugiats. La paraula turismofòbia fa trampa, perquè atribueix a un odi social allò que, en realitat, resulta de la desvergonyida avarícia política. Barris, carrers, platges, han esdevingut zona d’esbarjo per als qui hi són de pas, sense tenir en compte que allà hi ­viuen, treballen i descansen altres persones. El dret a l’oci s’imposa sobre el dret a la residència. Som figurants d’un escenari en què els protagonistes són els altres.

El turisme és tan inevitable com irreversible. És la indústria més sostenible, asseguren els interessats. Ob­vien la contaminació que suposen avions, creuers, cotxes, la manca d’aigua per abastir camps de golf, la gestió de residus. És bo per a la vostra economia, insisteixen; tot i que no ho sigui per al benestar. L’euro no val el mateix aquí que a la resta d’Europa. Si no limites els preus, si permets els fons immobiliaris, llavors estàs fent fora els qui estimen aquest lloc i el fan habitable. Però això ho decideixen els que no viuen aquí. Venen l’amor com a souvenir. I love el que sigui.

L’hi adverteixes a la teva madrina Barcelona. Fixa’t en el que li passa a la tieta Eivissa, li dius. És tot tan car, que ni professors, ni metges, ni po­licia poden pagar-se un pis a l’illa, així és que, o dormen en gimnasos, o hi faltaran serveis bàsics. Els cambrers estan explotats. Això no s’arregla construint, perquè tot d’una s’es­pecularia. Quina solució hi ha? Vet aquí la qüestió: que és un problema.

I no ens l’acabam de prendre com si ho fos.




Mallorca cap el colapse. GOB Mallorca