diumenge, 21 de juny de 2015

El tercer Pacte?

O "la avaricia rompe el saco"?



Dia 24 de maig es varen dur a terme les eleccions autonòmiques, insulars i municipals.
Als tres àmbits, a les Illes Balears, el pp va ser el partit més votat, tot i que en cap lloc amb majoria absoluta. Vice-versa, per primera vegada des d’abans de la II República, a les Illes Balears, la suma de tres formacions polítiques teòricament d’esquerres aconsegueix majories absolutes a les autonòmiques, insulars a Palma i a la majoria de grans ciutats i pobles. La qual cosa indica la voluntat de l’electorat de canviar la política de dretes (on el principi és l’increment del capital), per polítiques socials (ecològiques, de respecte al territori, patrimoni, llengua, cultura i, molt especialment, les necessitats de les persones i participació de les mateixes).


La ciutadania encarrega a PSOE+Podemos+MÉS una configuració de govern que permeti aquest canvi de polítiques. En el cas de l’Ajuntament de Palma ho han fet raonablement bé i destacant la unitat dels tres: El gest de tots tres alcaldables (abans de la configuració de l’Ajuntament) d’acudir junts a lamentar la destrucció de Patrimoni amb que se despedia l’anterior Ajuntament del PP amb l’autorització d’enderrocament de Can Bibiloni, construcció de l’arquitecte Gaspar Bennazar (el mateix que va construir el Colisseu Balear o Plaça de toros).

El resultat de les eleccions dona que sigui imprescindible l’enteniment, el consens i pacte entre les tres formacions per a poder aconseguir el canvi, ja que qualsevol de les tres combinacions de dues d’elles no aconsegueix la majoria. Així, per exemple al Parlament, del que deriva el Govern de les Illes Balears, el PSOE obté 14 diputats, Podemos n’obté 10 i MÉS n’obté 9 (6 a Mallorca i 3 a Menorca). La suma dels tres dona 33 diputats, tres més dels 30 que constitueixen la majoria absoluta (en total, el Parlament té 59 diputats).


Les tres formacions varen acordar que primer (era prioritari) acordarien un conjunt d’accions que es comprometien a dur endavant en cada respectiu govern i, posteriorment, acordarien l’organització i estructura de cada una de les institucions.

Així, doncs, tant si al final, a una institució, governen les tres, dues o una força, aquestes o aquesta es comprometen a complir aquests acords de programes compartits. Aquests són els acords compartits per a l’Ajuntament de Palma, Govern de les Illes Balears i Consell de Mallorca:

Acords programàtics per a l’Ajuntament de Palma:

Acords programàtics per al Govern de les Illes Balears:

Acords programàtics per al Consell de Mallorca:

Com he dit, a l’Ajuntament de Palma, també es va acordar, en prou unió i equilibri, l’organigrama de la Institució: Batlia compartida, dos anys i dos, el PSOE i MÉS i primera tinència d’alcaldia per a Podemos els quatre anys i les regidories més importants distribuïdes entre les tres formacions.

No resulta igual pel que fa a la constitució del Govern de les Illes Balears: Més demana que, atès que les tres forces són imprescindibles, sigui un Govern conformat per les tres formacions i no imposa la Presidència (per a ell podria ser qualsevol dels caps de les tres formacions). Podemos diu que no vol entrar en un govern presidit per un/a socialista i que, en aquest cas, controlaria el compliment del programa des de defora del Govern. Si el President fos de MÉS o de Podemos sí que entraria a formar part del Govern.

El PSOE exigeix, per a començar, la Presidència del Govern, al·legant que és la força més votada de les tres. Aquest argument no és vàlid, 1 per que cas de ser-ho el pp podria dir que li correspon a ell governar per ser la força més votada de totes les forces democràtiques presentades a les eleccions, 2 atès que totes tres formacions del pacte són imprescindibles la voluntat dels caps (i dels votants, o diputats) de MÉS+Podemos és considerablement superior a la del PSOE (19 diputats els dos primers i 15 el segon) i si el PSOE té el recolzament de 15 diputats per a la Presidència del Govern MÉS el té de 19, a part de que cas d’acceptar la presidència per a MÉS es podria conformar un Govern de les tres forces amb un recolzament tota la legislatura de 33 diputats, la qual cosa li donaria estabilitat i suposaria un equilibri respecte a la competència general entre PSOE i Podemos, ja que el President o Presidenta no seria de cap d’aquests dos partits d’àmbit estatal, sinó que ho seria el cap del partit d’àmbit autonòmic.

El PSOE s’enroca en que vol presidir el Govern en qualsevol i tots els casos. No entra en raons, únicament en aquesta imposició. Podemos i MÉS demostren molta més responsabilitat política i cerquen alternatives: Acceptarien un Govern presidit per Francina Armengol i format per MÉS i PSOE, en el que Podemos acceptaria la investidura de Francina, però no participaria del Govern (ja havia dit que no vol formar part d’un Govern presidit per un/a socialista), sempre que hi hagués una compensació raonable (per a Podemos podria ser la presidència del Parlament, cosa que ja s’ha produït amb el recolzament de tots els diputats dels tres partits i, per ventura, el senador autonòmic; per a MÉS seria la Vicepresidència del Govern i un Govern paritari amb el PSOE en nombre i importància de les Conselleries, així com els Consells de Mallorca i de Menorca).

Una vegada constituït el Parlament el PSOE es destapa en que no assegura res, especialment els Consells, a MÉS, com si tingués majoria absoluta i fes gala de generositat “donant” algunes coses als socis de pacte (possiblement molt pressionada per la immensa quantitat d’elements polítics de la maquinaria política socialista que fa falta col·locar: necessiten tot i encara no els deu bastar). Quan, recordem cap de les tres forces té absolutament res per si mateixa, ni tan sols comptant amb una de les altres dues: Tot, absolutament tot, s’ha de pactar amb les altres dues forces.

Alguns mitjans malintencionats o partidistes (i algunes persones a xarxes socials) diuen que MÉS ha romput el pacte. No és cert: que mostrin aquest pacte signat per les tres forces i que suposadament romp. No es pot rompre lo inexistent. El que hi ha és un preacord supeditat a unes compensacions concretes, pel qual votarien la investidura de Francina Armengol (però si no es compleixen les compensacions concretes, com, fins ara, n’és el cas, no es pot mantenir el preacord).

El cert és que des del principi el PSOE imposa la major i no pacta les compensacions. El cert és que, per ara, PSOE, Podemos i MÉS tenen el que tenen en els ajuntaments conseqüències de pactes o de majories, però al Parlament, Govern i Consells, apart dels diputats i consellers guanyats a les eleccions, l’únic que té alguna cosa assolida pel pacte dels tres és Podemos que té la presidència del Parlament. Si, finalment, MÉS no obté el que exigeix a canvi de la seva oferta és possible que MÉS no tengui la Vicepresidència del Govern, la paritat de les Conselleries i els Consells, però també és possible que el PSOE no tingui ni la presidència ni el Govern de les Illes Balears. I, si això passa totes les persones de les Illes sabran quina de les tres forces és la responsable, per sense tenir la majoria absoluta d’entre les tres, haver exigit primer la presidència del Govern, sí o si, i segon no haver acceptat les compensacions corresponents necessàries.

En qualsevol cas, governi qui governi al Govern i als Consells, sigui un, dos o tres, haurà de complir els acords programàtics pactats.

I si l’enrocament del PSOE arribàs a l’extrem de que acabàs governant en Joserra Bauzá aquest i els seu Partit tendrien molt difícil governar i aplicar les seves nefastes polítiques per que les tres forces progressistes seguirien tenint majoria absoluta al Parlament.

El mateix temps si s’arribàs a aquest extrem això repercutiria negativament en PSOE i Podemos (especialment en PSOE), formacions polítiques estatals i positivament en el pp (efecte Tamayazo: “Si tanmateix votant al PSOE governa el pp ja podem votar aquest directament”).

Hi ha altres solucions: Que el PSOE governi amb el suport del PP, o de Ciutadans i/o del Pi. Ells mateixos.

Esperem que res de tot això no passi i que el seny torni al cap dels socialistes. D’aquí a 60 dies (o abans) ho sabrem.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
21 de juny de 2015


PARTITS:
Diputats/des:
VOTS:
P.P.
20
121.623
PSIB-PSOE
14
80.812
PODEMOS
10
62.641
MÉS (Mallorca)
6
58.999
MÉS (Menorca)
3
6.491
EL PI
3
33.991
C's
2
25.291
GxF+PSIB
1
2.005
Altres
0
26.782
Totals:
59
418.635