dimarts, 26 d’agost de 2014

L'album del tio Joan. Es Port, 1956 (4)


L’àlbum del tio Joan. Es Port, 1956 (4) 
Part de la Duana. 
En primer terme: “S'Avaredero”.
A continuació: Barques del Bou (pesaven tant que per arrastrar-les per terra, al botar-les o treure-les, havien de ser estirades per bous) i el moll (l'únic a aquell temps i abans). 

Al fons les dues puntes que tanquen Es Port deixant l'obertura de “Sa Boca”, a la dreta “Sa Bateria” i a l'esquerra “Sa Punta amb el far (amb la segona altura de les tres que ha tingut des de la construcció fins a l'actualitat). 



dilluns, 25 d’agost de 2014

S'Altra Banda: La Part de la Duana


S’Altra Banda

Quan jo era nin, “Es Port”, constava, bàsicament, de dues parts, la part de la Duana, seguint tot dret en arribar a Es Port, i la part de la Duana, girant 90º a l’esquerra.

Cert que hi havia altres cases habitades a altres llocs, però gaire bé totes estaven aïllades, unes a Es Babo, unes a Sa Bassa Nova i una a Sa Bateria, la qual cosa les convertia amb l’excepció.

Els que habitàvem a una de les dues parts solíem dir: “me’n vaig a s’altra banda” o “vens a s’altra banda?” o “anem a s’altra banda?”.

Ahir vaig mostrar una foto de Francesc Bonnin, “es Mut Masseta”, d’abans de la guerra incívica espanyola de la part de l’Església. Avui vos present la réplica: una altra foto del mateix autor i, possiblement, del mateix temps de “s’altra banda”: La part de l’Aduana.


Una foto d'Es Mut Masseta: Francesc Bonnin (1)

La Part de l'Esglesia vista des de la Part de la Duana. Mut Masseta

Aquesta foto de Francesc Bonnin ("Es Mut Masseta") és de finals dels anys 1930 o dels primers anys 1940. 

Jo vaig tenir la sort de coincidir amb “Es Mut Masseta”, Francesc Bonnin, i el seu germà Toni Masseta, que treballava per al meu tio Joan Picó en el tractament i cura dels Vins D’Or a les seves instal·lacions de Felanitx.

Es Mut Masseta era fotògraf professional i perruquer d’homes (i nins). Me va fer, al menys una vegada, unes fotografies, imagino que carnet, i me va tallar els cabells, al menys una vegada, amb clenxa a l’esquerra, on sinó?.

Per a conèixer com el jove Llatzer Méndez (i vaig entendre que també el també jove Pere Bennassar) va recuperar part de l’Arxiu de negatius de Francesc Bonnin quan estava a punt de perdre’s per a sempre:




dissabte, 23 d’agost de 2014

Es Port: Ca nostra (Es Piset)


Es Port: Ca nostra

Està a la primera façana marítima de la Part de l’Església. Les primeres cases del carrer de la Mar. Façana que va des de Can Sureda fins al Café Els Tamarells, ara tancat, i a on varem tenir tants i tants de bons moments amb la família, amb els amics i amigues, amb les parelles,...

Pulsau sobre les fotos per a ampliar-les

Façana fotografiada per milers de fotògrafs professionals i persones particulars i pintada per centenars d’artistes pintors.

Fins fa molts pocs anys no vaig conèixer l’aspecte de la casa abans de la rehabilitació, així com de tota aquesta façana. Era la darrera d’una tirada que començava amb una barraca alta, Can Sureda, Can Soleret, Can Moreta i Can Ramis. Les cases de primera línia de mar que ara venen a continuació de la nostra fins als Tamarells no existien i les de segona línia eren, en aquell temps, de primera.


Pulsau sobre les fotos per a ampliar-les

Aquestes fotos no signades són de la colecció: "fotos antiguas mama porto colom", d'autor i propietari desconeguts. L'autor molt presumiblement Francesc Bonnin ("el Mut Masseta").


La barraca alta que estava a l’altre costat de Can Sureda, pràcticament davant el carrer que va des del de la Mar a la Plaça de l’Església,  es va enderrocar i retirar. Es veu perfectament a les fotos antigues i ha desaparegut a les noves.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista (ecosocial)

divendres, 22 d’agost de 2014

Es Port. Ja arribam

Carretera que va des de la Part de l'Aduana a la Part de l'Esglèsia. També continua cap a Salgar, per un vent, i Es Babo, S'Arenal i el Far per l'altre. Foto i composició del "tio Joan Picó" feta bastant abans del temps que cont 

Polsa sobre la composició i veuràs el passat i present de la carretera que arriba a la Part de l'Esglesia des de la Part de la Duana

En aquell temps, principis dels anys 1950, "Es Port" i noltros érem molt distints de com som ara, però molt. 

També érem molt distints de com havíem estat, Es Port i noltros, abans: Tant que noltros encara no existíem més que com a projectes al si dels nostres avantpassats. 

Els pares no tenien cotxe (ni mon pare, encara, la Vespa, el primer vehicle que va tenir quan jo tenia 11 anys). Sortíem en el camió de Palma a Felanitx, de l'empresa Riera, de la que el meu padrí matern hi tenia una participació, del "Bar Avenida" de Palma, ni pensar-hi en noms de rètols al públic, escrits en Català. Aquests camions anaven a Felanitx passant per Llucmajor i Campos. I després la mateixa empresa estenia la línia des de Felanitx a Es Port.  Per la qual cosa, anàvem de Palma a Es Port, fent transbord a Felanitx. L'altra empresa que també anava de Palma a Felanitx era l'empresa Barceló i hi anava per Algaida, Montuïri i Porreres (posteriorment va ser “Autocars Caldentey”, el mateix llinatge que el meu padrí matern, tot i que sembla que són dues famílies Caldentey distintes).  

Esperant, amb les maletes, pujar al camió de Felanitx

En aquell temps hi anàvem devers dia 20 de juny i no tornàvem fins a mitjans o finals de setembre (les classes començaven el 4 d'octubre, dia de Sant Francesc). Bones vacances d'estiu: Quasi quatre mesos. Durant aquest temps no sortíem d'Es Port per res. No anàvem ni a Palma, ni a Felanitx ni a en lloc. Sols, a peu, algunes vegades, anàvem a Cala Marçal. Mon pare si que havia de viatjar qualque vegada a Palma o a Santa Ponsa (campaments d'estiu,...), per motius de feina. Però ma mare, els germans i jo no ho havíem de fer (fins que fórem més grans, que també anàvem de campaments 15 dies a l'estiu, que ja no eren a Santa Ponça, sinó a la Victòria d’Alcúdia).

La terminal de Felanitx dels camions de l’empresa Riera estava al carrer que uneix la Plaça Pax amb el Carrer Major. Abans havia estat a l’inici del Carrer Nou, molt a prop de l’Església. 

Menys de mitja hora després d’haver arribat a Felanitx ja partíem cap a Es Port.

Tot i ser un tram curt, 12 quilometres sense asfaltar,  se’ns feia llarg per l’ansietat i ganes d’arribar. A mitjan carretera, a ma dreta, hi havia una caseta amb l’escrit: “El Descanso”, segons ens contaven els pares, abans es feia el trajecte en carros estirats per cavalls o muls que tardaven més de tres hores en fer-lo i, quan arribaven a El Descanso, s’aturaven per a que els animals i persones descansassin una estona i prenguessin un poc d’aigua.

Quan arribàvem al desviament cap a Cala Murada a ma esquerra ja ens posàvem a l’aguait per que aquest desviament indicava que ja ens acostàvem a Es Port. Uns metres després trobàvem el desviament cap a S’Horta i Cala Dor a la dreta i quasi immediatament les cases de Can Alou, lloc on solíem veure la mar per primera vegada. “He vist la mar, he vist la mar!” cridàvem tots quatre botant al passadís del camió. “Aquests nins que s’asseguin, callin i no botin!” cridava en Joan, el xofer de la línia a Es Port (de Palma a Felanitx n’hi havia varis: En Perico, els germans Jaume i Antoni Roca, en Guillem -el més jove de tots-,..., però a Es Port, quasi sempre era “en Joan des Camions”, cunyat d’en “Joan des Tamarells”, qui manava el camió. “Els Tamarells” abans s’havia denominat “Café Restaurant Miramar” (devia ser abans de la guerra per que aquí, sí que el retol estava en català). El camió arribava a Es Port, deixant a la dreta “L’Albergue”, com li dèiem tots en aquell temps a la que en realitat era l’escola d’Es Port construïda en temps de la II República segons projecte de l’arquitecte Guillem Forteza i inaugurada com a colònia d’estiu poc abans de la guerra incívica espanyola i, ara, empleada exclusivament com alberg de nines als estius (durant el curs acadèmic no hi feien escola).

Café "Els Tamarells", abans Miramar, primer edifici que trobam a la dreta quan arribam a la Part de l'Esglèsia, que fa cantonada amb el primer carrer, també a la dreta, el carrer de la Mar. 

Arribàvem a la creu de terme i entràvem a la Part de la Duana, entre cases, fins arribar a “S’Estanc” just en front al moll d’Es Port i just quan s’acabaven les cases del costat esquerra i deixaven lliure la riba de la mar. Aquí el camió feia la primera aturada on baixaven els que hi vivien, a la Part de la Duana. Després el camió donava mitja volta, 180º, i tornava per a on havia arribat, però en arribar a la creu de terme girava en angle recta, 90º, a la dreta i seguia la carretera que duia de la Part de la Duana a la Part de l’Església. Just passat el cafè “Els Tamarells” girava a la dreta pel primer carrer, el carrer de la Mar. Arribava fins a la primera cantonada, a Can Cordellina, que a més d’un estanc petit, era la terminal del camió de Felanitx. Alguns anys després, el xofer, en Joan, quan arribàvem, ens deia, “Au baixau que ja heu acabat es duro” (el viatge Felanitx a Es Port o viceversa valia un duro = cinc pessetes. En aquell temps que vos cont bastant menys. No ho record, entre d’altres coses, per que no l’havia de pagar, el billet).

Just passada la darrera casa de la dreta, can Sureda (o, ara també, Can Massutí), es veu un home i immediatament després, a l'esquerra, molt difuminat per la llum, un toldo damunt dues cadires: Correspon al davant de can Cordellina, la terminal del camió de Felanitx. Aquesta foto del Mut Masseta (Francesc Bonnin) també és molt més antiga encara que el temps que cont. 


Ja havíem arribat i, per sort, molt a prop de ca nostra.

Antoni Ramis Caldentey 
Psicòleg humanista (ecosocial) 
http://arcmediterrani.blogspot.com.es/