diumenge, 31 d’octubre de 2010

Marcelino Camacho, una bona persona...


.
... una bona persona, home, comunista, sindicalista.

Marcelino Camacho, una bona persona, home, comunista i sindicalista


Marcelino Camacho Abad, expresident de Comissions Obreres i militant del PCE, va néixer al poble sorià Osma la Rasa el 21 de gener de 1918. Fill d'un guarda agulles, els seus primers estudis els va cursar al seu poble, amb el sacerdot Don Feliciano Oliva, que volia que seguís el sacerdoci. Posteriorment, va realitzar l'aprenentatge per ingressar en els ferrocarrils.
El 1935, amb 17 anys, es va afiliar al Partit Comunista d'Espanya (PCE) i durant la guerra civil va combatre del costat republicà contra els insurgents en els fronts del Centre i del Sud.
En acabar la guerra, el març de 1939 va ser detingut a Madrid, on residia amb una identitat falsa a nom de José Marcelino González, i empresonat a la província de Toledo, d'on va escapar i va tornar a Madrid per ser de nou capturat i conduït a la Presó Provincial de Comendadoras. Va ser acusat de pertànyer a UGT i d'auxili a la rebel·lió i condemnat a 12 anys de presó per un tribunal militar, el veredicte va ser revisat i reduït a sis anys de presó.
El 1941 va quedar en llibertat provisional i va ser obligat a realitzar treballs forçats a Toledo i Tànger fins que va aconseguir escapar a Algèria, des d'on va continuar la seva activitat sindical dins de la CGT francesa i la política amb treballs de propaganda del PCE.
El 1948 es va casar amb Josefina Samper Roses, amb qui tindria dos fills: Yenia i Marcel.
Després de passar algun temps a França, va tornar a Espanya el 1957 per treballar en els tallers de l'empresa Perkins Hispania i no va trigar a ser elegit membre de la Comissió Obrera Provincial del Metall, primera comissió obrera de Madrid.
Vuit anys a la presó de Carabanchel.
La seva vida donarà un pas més el 28 de juny de 1966 quan va ser detingut i acusat d'associació il·lícita i manifestació il·legal. El Tribunal d'Ordre Públic decretà l'ingrés a la presó de Carabanchel, on va romandre des l'1 de març de 1967 fins el 10 de març de 1972 i on va tornar novament el 24 de juny següent, després de ser acusat, amb altres companys, de formar part de la Comissió Coordinadora General de Comissions Obreres.
El fiscal del conegut com "Procés 1001" demanà per a tots ells un total de 162 anys de presó. Per aquesta causa, Camacho va ser condemnat a 20 anys de presó que, al febrer de 1975, el Tribunal Suprem va reduir a sis anys. No obstant això, el 30 de desembre d'aquest últim any va sortir de presó amb motiu de l'indult real per la proclamació de Joan Carles I com a rei d'Espanya.
Amb la Transició arribaria una nova etapa per a ell. El 1976 va ser elegit membre del Comitè Executiu del PCE en una reunió del partit celebrada a Roma i el 1977 responsable del Secretariat de la Coordinadora General de CCOO, durant la primera reunió de l'Assemblea General del sindicat celebrada a Barcelona.
Va ser elegit diputat del PCE per Madrid en les eleccions constituents de juny de 1977 i reelegit en les generals de març de 1979. Com a diputat, va ser membre de la Comissió de Treball, però el 10 febrer 1981 va dimitir com a parlamentari en protesta per l'Estatut dels Treballadors i per dedicar-se a la seva tasca sindical en CCOO. En línia amb l'anterior, el 1982 també va presentar la seva dimissió com a membre de l'Executiva del PCE per a, segons ell, "reforçar la independència de Comissions".
Més de 60 anys de lluita sindical
Al març de 1983 va anunciar a Albacete la seva jubilació per complir l'edat reglamentària de 65 anys, encara que va afegir: "no em vaig a retirar de la feina sindical fins que els treballadors em diguin que em vagi".
A l'octubre de 1984 alguns sectors de CCOO van demanar la seva substitució com a secretari general, que no obstant això no es va dur a efecte fins 1987. En el IV Congrés de CCOO va ser substituït en el càrrec per Antonio Gutiérrez i va passar a ocupar la presidència, que va renovar en el V Congrés.
El 19 de gener de 1996, durant la celebració d'un polèmic VI Congrés, la seva candidatura a la presidència de CCOO va ser rebutjada per 572 vots en contra, 366 a favor i 45 abstencions.
Des de llavors ha participat en nombroses manifestacions i actes de protesta contra la reforma del Pacte de Toledo, a favor de la jornada de 35 hores o contra la guerra de l'Iraq, entre altres, i ha rebut diversos homenatges com el celebrat el 14 de setembre de 2003 durant la vint vuitena edició de la Festa del PCE al costat d'altres encausats pel procés 1.001.
El 26 de gener de 2007 va ser homenatjat per CCOO. com a reconeixement als seus més de setanta anys de lluita a favor dels treballadors, la democràcia i la llibertat a Espanya. El 2008 va ser objecte de diversos homenatges i reconeixements per la seva trajectòria sindical i política i el 22 de setembre investit doctor honoris causa per la Universitat de Cadis.
Premis i reconeixements
Camacho està en possessió de l'Ordre de primera classe "Lázaro Peña", del Consell d'Estat de la República de Cuba, la Medalla d'Or dels sindicats de la RDA, primera i màxima distinció que els sindicats alemanys van concedir a un espanyol en reconeixement a "la seva lluita en favor de la classe obrera i al seu protagonisme en la història del moviment sindical", la Gran Creu de l'Ordre del Mèrit Civil, que li va ser atorgada el 1983 i també és Professor Honorari de la Universitat Complutense de Madrid, distinció amb la qual va ser guardonat el 1989 en el transcurs de la inauguració de l'Escola de Relacions Laborals.
També ha estat guardonat el 2004 amb el Premi "Rafael del Riego” a les Llibertats, per "tota una vida dedicada a la defensa de les llibertats individuals i col·lectives", així com el premi de la Fundació Advocats d'Atocha (2006) i el "premi al reconeixement" del Club Internacional de Premsa (2007).
Així mateix, és autor dels llibres: Xerrades a la presó, traduït a diversos idiomes; Espanya, una conquesta de la democràcia, i el autobiogràfic Confesso que he lluitat, que va ser presentat a Madrid el 12 de novembre de 1990.
La seva trajectòria sindical i humana ha estat recollida en la biografia Marcelino Camacho i Josefina. Coherència i Honradesa d'un líder, escrita pel filòsof Alfredo Gómez i la traductora japonesa Etsuko Asami i publicada el 2003.

.

dissabte, 30 d’octubre de 2010

Atenció, que ve el capolador de llengües


Tan mala gent és la gent del Partit Popular (PP) que es mereixen tan ignorant individu com a President? Si guanya les eleccions generals suprimirà l'espanyol (o castellà) i tothom es veurà obligat a estudiar en llibres de text en sevillà, cordovès, malagueny, burgalès, madrileny, val·lisoletà, tinerfeny, palmer, laguner, zamorà, charro, cacereny, murcià, xilè, peruà, argentí,... Milers de llibres de text del mateix nivell i assignatura, en milers de llengües distintes que és la mateixa. Si no donés pena faria riure, que és el que fa veure i sentir aquest video.


.

divendres, 29 d’octubre de 2010

La veritat sobre el president de Rwuanda III

La veritat sobre el genocidi a Rwanda III

Paul Kagame: acusat de genocidi, convidat a Nacions Unides

Isa
July 16th, 2010


No donem crèdit. Comença el compte enrere cap al cim de Nova York en què es revisaran Objectius de Desenvolupament del Milena, i fa uns dies ens esmorzàvem amb la notícia que el Secretari General de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, ha convidat al president del govern rwandès, Paul Kagame, a presidir el grup de suport als ODM al costat de José Luis Rodríguez Zapatero.

Paul Kagame ha estat processat a França i Espanya per genocidi, crims de guerra, crims de lesa humanitat i crims de terrorisme, entre altres. A França se l'acusa de ser un dels responsables de l'atemptat contra l'avió presidencial que va costar la vida a Juvenal Habyarimana, l'anterior president rwandès, hutu. Un atemptat considerat unànimement el desencadenant de la violència i el genocidi de 1994. El jutge espanyol Fernando Andreu Merelles l'acusa a ell ia 39 alts càrrecs del Front Patriòtic Rwandès de la mort de més de 3 milions de persones (rwandesos, congolesos, nou espanyols, canadencs, etc) a Rwanda ia la República Democràtica del Congo, entre 1990 i 2002.

Kagame no pot ser jutjat per cap tribunal nacional, ja que la seva condició de president d'estat li atorga immunitat. La fiscalia del Tribunal Penal Internacional de Rwanda, però, sí que podria jutjar-lo. Però curiosament l'ex fiscal del TPIR Carla del Ponte va ser destituïda del seu càrrec en voler investigar aquests crims, i fins al moment l'actual fiscal del TPIR no ha obert cap procediment contra membres del Front Patriòtic Rwandès.

Em pregunto quin tipus de credibilitat pot tenir Kagame per parlar de lluita contra la fam o reducció de la mortalitat infantil.

Em pregunto si a Zapatero no se li desencaixar la cara en presidir la reunió dels ODM costat de la persona que va ordenar l'assassinat de 9 cooperants i missioners espanyols, testimonis incòmodes de les massacres que provocava. Els seus noms: Manuel Madrazo, Flors Sirera i Luis Valtueña, de l'ONG Metges del Món, i Joaquim Vallmajó, Servando Major, Julio Rodríguez, Miguel Ángel Illa, Fernando de la Font i Isidro Uzcudun, missioners.

De moment, Zapatero no assistirà a la reunió que tenia prevista avui mateix amb Kagame. En el seu lloc, acudiran Moratinos i Soraya Rodríguez. No hi haurà foto Zapatero-Kagame. Però em pregunto si això és tot el que farà Zapatero.Porque esperem i exigim més. Guanyaria molt, el nostre president, si, a més de no assistir a aquesta reunió preparatòria, es negués directament a copresidir la cimera al costat d'un home així.

Em pregunto, finalment, a quina ment il.luminada se li va acudir convidar a semblant persona a copresidir la Cimera de Nova York. ¿Insult, menyspreu, ignorància? No ho sé. Però milers de morts ens contemplen, i si Kagame presideix aquesta cimera, un cop més els estarem fallant.

Per saber més ...

En quina classe de món algú acusat de genocidi dóna consells a la comunitat internacional? Descobreix la postura de InspirAction sobre Dret Internacional Humanitari
.

dijous, 28 d’octubre de 2010

La Veritat sobre el President de Rwanda II

La veritat sobre el genocidi a Rwanda II

Denúncia de S'Olivar dels grans crims a Rwanda i el Congo


S'Olivar denuncia els grans crims a Rwanda i el Congo

Denúncia dels encobriments i complicitats en l'ONU i en occident

Per Juan Carrero Saralegui

A partir del 1 d'octubre de 1990, l'FPR (Front Patriòtic Rwandès) de Paul Kagame i, en menor mesura, l'exèrcit ugandès de Yoweri Museveni han provocat a Rwanda i el Congo la gent gran crims que hi ha hagut des de la Segona Guerra Mundial. Per causa de la violència directa o per les seves conseqüències col·laterals, han perdut la vida més de 8 milions de persones. Com semblant tragèdia pot haver suscitat una atenció tan escassa en el nostre món, una tragèdia en la qual durant molts mesos morien setmanalment més víctimes que les ocasionades a Haití pel recent terratrèmol? La resposta és clara: aquesta tragèdia no ha tocat els sentiments de la gent. I la clau d'això està en el fet que, en aquest tipus de societat que hem construït, només existeix i ens commou allò del que hi ha imatges. Per a la nostra gran massa social, una realitat de la qual no hi ha imatges, que no apareix a les nostres cadenes de TV, és com si en realitat no existís.
Però el fet que no hi hagi imatges sobre aquests grans crims no és casual. Hi ha hagut i continua havent poderosos interessos internacionals perquè aquesta terrible realitat no arribi a les pantalles de televisió de cadascun dels nostres llars. Per més increïble que pugui semblar ... la gent gran crims que hi ha hagut des de la creació de l'ONU han estat sistemàticament encoberts! Els primers encobridors són sens dubte els mateixos exèrcits que han realitzat aquests crims: en els moments crítics sempre han impedit metòdicament que qualsevol informador, i sobretot que qualsevol reporter gràfic, accedís a les zones per ells controlades. Nou espanyols, entre altres milers de persones, van ser assassinats precisament per ser testimonis incòmodes d'aquests crims. Al començament del segle XXI, al cor més inaccessible de l'Àfrica, els vencedors en aquest conflicte han aconseguit per ara el que Adolf Hitler també va aconseguir en el seu moment en el mateix cor d'Europa: amagar l'extermini. Només la derrota del règim nazi va permetre treure a la llum el que alguns sabien però el món no volia veure: Auschwitz, Treblinka i tants altres camps d'extermini existien. Si l'exèrcit nord-americà no hagués alliberat i filmat les muntanyes de cadàvers, la Shoa segurament s'hagués perdut en les boires del passat. Encara documentada gràficament, molts la segueixen negant.
Encara que el citat encobriment per mitjà de la violència ha necessitat un altre encobriment diplomàtic a nivell internacional. Per desgràcia, són també nord-americans els que avui el lideren. No hi ha imatges, però sí abundants testimonis i informes. Els més importants d'ells estan en possessió de l'ONU. Però romanen embargats per les pressions i manipulacions més increïbles, exercides sobretot pels Estats Units. No obstant això, el 6 de febrer de 2008 es va produir un esdeveniment que ha marcat un decisiu punt d'inflexió: l'emissió de l'acte dictat per un magistrat de l'Audiència Nacional Espanyola, Fernando Andreu Merallo, en el qual es va decretar presó per a 40 màxims càrrecs d'aquest grup suposadament alliberador que és l'FPR. Els delictes que se'ls imputa són els més greus possibles: genocidi, lesa humanitat, contra les persones i béns protegits durant un conflicte armat, integració en organització terrorista i actes terroristes, així com l'assassinat de nou espanyols. Es tracta d'un acte les conseqüències a favor d'aquests dos pobles massacrats van sent cada vegada més reals i eficaços. Posteriorment, mitjançant un altre acte del 17 de Febrer de 2009, el mateix magistrat va requerir a l'ONU algunes de les proves que sobre el gran pillatge del Congo es troben en el seu poder.
Fins ara el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, no ha atès la comissió rogatòria internacional. No obstant això, el Consell de Seguretat ha emès un informe en què acusa la Fundació S'Olivar, promotora de la querella criminal que va donar origen a l'acte, de finançar les FDLR, un conjunt de grups molt dispars que operen a l'est del Congo i als quals es vol fer responsables de tots els mals de la regió. S'ha basat en un informe previ d'una ONG amb seu a Londres finançada pel govern ruandès, African Rights. Com denunciava el senador Pere Sampol en la seva recent carta a Ban Ki-moon, les "proves" es redueixen a un cúmul de suposicions, rumors i vaguetats. Tot això confirma les conclusions de la trobada del passat novembre, a La Haia, de 120 experts juristes internacionals i advocats al Tribunal Penal Internacional per Rwanda. Una de les seves principals denúncies va ser la de la utilització de falsos testimonis pertanyents al sindicat de delators creat per l'FPR. Les intervencions d'aquests experts estaven desenvolupades a partir de les declaracions de Carla del Ponte, l'antiga fiscal del TPIR apartada del seu càrrec pels Estats Units i el Regne Unit, declaracions en les quals denunciava les greus manipulacions d'aquestes dues potències per encobrir els crims massius de l'FPR i assegurar així la seva impunitat. En definitiva, l'ONU no només no ha atès la rogatòria del jutge Fernando Andreu, sinó que col·labora estretament amb l'FPR per desprestigiar i fins i tot criminalitzar als promotors de la querella criminal.
L'FPR està a més especialment inquiet i irritat pel Diàleg Intra Rwandès promogut també per la Fundació S'Olivar, en el qual cada vegada s'estan integrant més tutsis rellevants que rebutgen la dictadura totalitària dels extremistes tutsis de l'FPR. Com que es tracta d'una iniciativa impecablement enquadrada en el marc de la no-violència i en haver rebut el suport unànime del Congrés dels Diputats, és molt incòmoda per a la dictadura rwandesa, acostumada a imposar fàcil i sistemàticament amb el kalaixnikov i el terror. O com a mínim, acostumada a aixafar tota dissidència amb acusacions de complicitat en el genocidi o de suport als genocides. La història ens jutjarà a tots, però el dia que aquesta enorme tragèdia ocupi els espais que es mereix en els grans mitjans de comunicació, aquesta serà la pàgina més vergonyosa d'occident i de l'ONU des de la seva creació.
.

La veritat sobre el president de Rwanda I

(pulsa sobre el mapa per a veure'l ampliat)

La veritat sobre el genocidi a Rwanda I

Madrid: presentació del llibre de Joan Carrero "Àfrica, la mare ultratjada"


La veritat sobre el conflicte dels Grans Llacs que les potències occidentals s'obstinen a ocultar

Acte: Presentació del llibre "Àfrica, la mare ultratjada", de Joan Carrero, president de la Fundació S'Olivar.
Dia: 11 de maig.
Lloc: Seu FUNDACIÓ SUD (C / Gaztambide 31, 28015 Madrid. Telèfon: 91 5441818).
Hora: 19.30 hores.
Edita: Pagès Editors
Realitzaran la presentació: Joan Carrero, autor, Pello Sala, Missioner a Rwanda i Dina Martínez, missionera a Rwanda.
Aquest dimarts 11 de maig de 2010 a les 19,30 hores es realitzarà la presentació a la seu de FUNDACIÓ SUD del llibre "Àfrica, la mare ultratjada", del qual és autor el president de la Fundació S'Olivar, Joan Carrero. Es tracta d'un llibre que pretén llançar llum sobre les veritables i ocultades causes del enquistat conflicte a l'Àfrica dels Grans Llacs africans, que ha ocasionat fins a les grans massacres hagut des de la Segona Guerra Mundial.
Realitzaran la presentació Joan Carrero, autor del llibre; Pello Sala, missioner a Rwanda durant molts anys, i Dina Martínez, missionera a Rwanda durant més de trenta anys. Tots dos coneixedors de la realitat de la regió dels Grans llacs i amb domini d'algunes llengües locals com el Kinyarwanda.

Joan Carrero Saralegui
A finals de 1973, Joan Carrero Saralegui coneix el moviment de la no-violència i fa seu el testimoni de Martín Luther King en el seu discurs de recepció del Premi Nobel de la Pau: "Jesucrist m'ha proporcionat l'esperit i la motivació; Mahatma Gandhi , el mètode ". Un any després, pròfug de la justícia militar espanyola i en plena dictadura tant franquista com argentina, treballa amb la seva dona durant més de tres anys als contraforts dels Andes argentins, amb els indígenes colles.
El 1992 constitueix a Mallorca, juntament amb altres companys, la Fundació S'Olivar, que des de llavors presideix. I uns anys més tard, el "Fòrum internacional per la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs".
Des de 1994, ha liderat diverses accions que han comptat amb el suport de desenes de Premis Nobel i figures internacionals, dels grups polítics del Parlament Europeu i centenars d'ONG. Ha escrit articles d'opinió, impartit conferències i rebut premis i reconeixements.
Des del 2000, Adolfo Pérez Esquivel i altres personalitats vénen presentant la seva candidatura al Nobel de la Pau, que ha rebut multitud de suports.
.

dissabte, 16 d’octubre de 2010

Exposició de Mª Dolores Vázquez


Exposició Mª Dolores Vázquez Ferrer
Fires de Llucmajor 2.010
De divendres 15 a dilluns 18 d'octubre
al carrer Francesc Aulet cantonada Passeig Jaume III

dimecres, 13 d’octubre de 2010

Declaració Universal dels Drets Humans


Declaració Universal dels Drets Humans
El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar i proclamar la Declaració Universal de Drets Humans, el text complet figura en les pàgines següents. Després d'aquest acte històric, l'Assemblea va demanar a tots els Països Membres que publiquessin el text de la Declaració i disposessin que fos "distribuït, exposat, llegit i comentat a les escoles i altres establiments d'ensenyament, sense distinció fundada en la condició política dels països o dels territoris ".

Preàmbul

Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau del món;
Considerant que del desconeixement i menyspreu dels drets humans, n'han derivat actes de barbàrie que revolten la consciència de la humanitat, i que l'adveniment en el futur d'un món on les persones alliberades del terror i de la misèria tinguin dret a parlar i a creure lliurement ha esdevingut la més alta aspiració humana;
Considerant cosa essencial de protegir els drets humans amb un règim de dret a fi que l'ésser humà no es vegi obligat al capdavall a rebel·lar-se contra la tirania i l'opressió;
Considerant que és també essencial de fomentar l'establiment de relacions amistoses entre les nacions;
Considerant que en la Carta de les Nacions Unides els pobles han proclamat llur fe en els drets fonamentals de l'ésser humà, en la dignitat i en la vàlua de la persona humana, en la igualtat de drets d'homes i dones, i que s'han demostrat disposats a afavorir el progrés social i a instaurar unes millors condicions de vida dins d'una més gran llibertat;
Considerant que els estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperació amb l'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans, de les llibertats fonamentals;
Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i d'aquestes llibertats és de la més gran importància amb vista al ple acompliment d'aquest compromís,

L'Assemblea General
Proclama aquesta Declaració Universal dels Drets Humans com l'ideal comú que tots els pobles i totes les nacions han d'assolir a fi que totes les persones i òrgans de la societat, tenint aquesta Declaració sempre present a l'esperit, s'esforcin a promoure el respecte d'aquests drets i d'aquestes llibertats mitjançant l'ensenyament i l'educació, i assegurar amb mesures progressives d'ordre nacional i internacional llur reconeixement i aplicació universals i efectius, tant per part dels estats membres com dels territoris que jurídicament en depenen.

Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.

Article 2
Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió pública o d'altra mena, d'origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà tampoc cap distinció fonamentada en l'estatus polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona, tant si es tracta d'un país o territori independent, com si està sota la tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania.

Article 3
Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona.
Article 4
Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.
Article 5
Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
Article 6Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica.
Article 7Tothom és igual davant la llei i té dret d'obtenir-ne la mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi la present declaració contra tota provocació a una tal discriminació.
Article 8Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la constitució o la llei.
Article 9
Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament.
Article 10
Tota persona té dret, en règim d'igualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidirà tant sobre els seus drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en matèria penal.
Article 11
1. Hom presumeix innocent tota persona acusada d'un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d'un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades.
2. Ningú no serà condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituïen acte delictiu d'acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a la que era aplicable quan l'acte delictiu fou comès.
Article 12
Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d'atemptats contra la seva fama o reputació. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats.
Article 13
1. Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l'interior d'un estat.
2. Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.
Article 14
1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se'n en d'altres països.
2. Aquest dret no podrà ésser invocat en cas de persecució basada realment en un crim de dret comú, o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides.
Article 15
1. Tot individu té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat.
Article 16
1. A partir de l'edat núbil, l'home i la dona, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissolució.
2. El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos.
3.La família és l'element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l'estat.
Article 17
1. Tota persona, individualment i col·lectiva, té dret a la propietat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva propietat.
Article 18
Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l'ensenyament, la predicació, el culte i l'acompliment de ritus.
Article 19
Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració de fronteres.
Article 20
1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.
2. Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació.
Article 21
1. Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics del seu país, sigui directament, sigui per mitjà de representants elegits lliurement.
2.Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques del país en condicions d'igualtat.
3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.
Article 22
Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d'obtenir la satisfacció dels drets econòmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país.
Article 23
Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació.
2.Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball.
3.Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social.
4.Tota persona té dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos.
Article 24
Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.
Article 25
1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en d'altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat.
2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora d'ell, frueix d'igual protecció social.
Article 26
1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L'ensenyament elemental és obligatori. Cal que l'ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s'obri a tothom l'accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú.
2. L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d'afavorir la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d'educació de llurs fills.
Article 27
1. Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin.
2. Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries i artístiques de què sigui autor.
Article 28
Tota persona té dret a que regni en el medi social i internacional un ordre que permeti d'assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta declaració.
Article 29
1. Tota persona té dret a uns deures envers la comunitat en la qual, només, li és possible el lliure i ple desplegament de la personalitat.
2. En l'exercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ningú no està sotmès sinó a les limitacions establertes en la llei, exclusivament en l'ordre a assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.
3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran ésser exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides.
Article 30
Cap disposició d'aquesta declaració no pot ésser interpretada en el sentit que un estat, un grup o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i les llibertats que s'hi enuncien.

WEB original:
http://www.xtec.es/~lvallmaj/passeig/dudh.htm
.

dissabte, 2 d’octubre de 2010

Ajuda a ARCA a protegir el Patrimoni de ses Fontanelles


Rebut, per correu electrònic, de Manel Domenech i Angels Fermoselle.

----Mensaje original----
De: arcainforma@arcapatrimoni.net
Fecha: 30/09/2010 11:36
Para: "A.R.C.A Informa"
Asunto: Ajuda a ARCA a protegir el Patrimoni de ses Fontanelles

Benvolguts socis i simpatitzants,

Vos volem demanar que per favor, doneu difusió a aquest power point que ha elaborat ARCA  per salvar el Patrimoni etnològic que hi ha a ses Fontanelles i eque està amenaçat per la construcció d’un macrocentre comercial i d’oci.

Aquella idea que el Govern a principi de legislatura va desterrar, ara  ressuscita de mans del Consorci de la Platja de Palma, situant-la devora de la ubicació anterior.

Era això la regeneració de la Platja de Palma? No resulta creïble.

ARCA diu sí a la regeneració, però fent del Patrimoni  etnològic, cultural, arquitectònic i natural, el motor del canvi.

Per favor, reenvia aquest missatge.

Gràcies

ARCA
ASSOCIACIÓ PER A LA REVITALITZACIÓ DELS CENTRES ANTICS
C/ DE LA PAU, 5 07012 PALMA
TEL. 971 71 95 31 FAX 971 72 86 39
Octubre 2010