.
Rebut per correu electrònic de Tribuna Humanista
Ha mort SILO, fundador del Moviment Humanista
El decés es va produir el dia 16 a les 23.05 a Mendoza Argentina
L'Equip de Coordinació Internacional del partit Humanista lamenta informar la mort del pensador Mario Luis Rodríguez Cobos (SILO), fundador del "Humanisme Universalista" o "Nou Humanisme" corrent de pensament que ha donat origen a nombroses institucions: La Comunitat per al Desenvolupament humà, el Partit Humanista, el Centre de les Cultures (avui denominat Convergència de les Cultures), el Centre Mundial d'Estudis Humanistes, Món Sense Guerres i Sense Violència i múltiples fronts d'acció. Aquests organismes van dur a terme la Marxa Mundial per la Pau i la No Violència que va recórrer el món, partint des de Wellington a Nova Zelanda el 2 d'octubre de 2009 per concloure a Punta de Vacas, Mendoza, Argentina el 2 de gener de 2010.
En els últims anys amb l'objectiu de difondre El Missatge de Silo amics seus i deixebles van crear nombrosos Parcs d'Estudi i Reflexió a Punta de Vacas (Mendoza), La Reixa (Buenos Aires), Deus (prop de Santiago de Xile) i estan en construcció amb diferent grau de desenvolupament, altres 27 dispersos a l'Àfrica, Amèrica del Nord, Centre i Sud, Àsia i Europa.
En aquests moments milers de persones a tot el món estan abocades a l'anivellament dels estudis preliminars a les Quatre Disciplines (Energètica, Formal, Material i Mental) mentre altres milers estan cursant i diversos centenars ja han conclòs i s'afanyen a l'ensenyament. Simultàniament, la proposta política, les organitzacions que difonen la No Violència, les que lluiten contra tot tipus de discriminació, procuren el desarmament nuclear i marxen per la Pau, es dediquen a l'estudi de l'ètica del coneixement tant com les que busquen la convergència de les cultures, treballen socialment amb l'objectiu de posar les bases d'una Nació Humana Universal.
L'obra del Mestre Silo està en el món i el seu record perdurarà en la ment de les persones que han conegut la seva doctrina que té com a valor i preocupació fonamental l'ésser humà.
Guillem Sulling, Secretari General; Luis Ammann, Secretari de Relacions; Hugo Novotny, Secretari de Premsa
El Mestre Silo
Per: Luis Ammann
La nit del dijous 16 setembre 2010 ha mort a Mendoza, Mario Luis Rodríguez Cobos, (SILO), un argentí universal. Transcrivim una referència a la seva vida i obra realitzada per Luis Ammann en ocasió de la presentació del llibre de Silo "Apunts de Psicologia" a la Fira del Llibre en Tandil, Buenos Aires, el 16 d'agost de 2007. Això vam dir llavors:
En Apunts de Psicologia, l'últim llibre publicat per Silo (Ulrica Ediciones, Rosario, Argentina, 2006), l'editor presenta la "biografia" de l'autor en trenta-tres paraules.
Aquesta síntesi va ser enviada pel mateix Silo en una actitud que ha estat reiterada: mai vam tenir un comentari biogràfic fet per l'autor que superés el mig foli. Per això, el que anem a exposar a continuació és una mena de referència biogràfica no autoritzada que es fa sota la nostra responsabilitat i amb l'afany de donar alguna informació més propera a la persona ia l'obra d'aquest home que ha parlat i escrit sobre tots els temes excepte sobre ell mateix.
El 1999, en un opuscle titulat El Pensament de Silo, escrivim: L'ambient de singularitat que envolta Silo no prové de les seves idees que, acceptables o no, són clares i tenen un discurs ben estructurat. Més aviat, cal buscar les raons del misteri i l'ambigüitat que l'envolta en tres factors, dos aliens a ell i un que li competeix. Els factors aliens: 1. l'estat mental de les dirigències argentines, militars i civils, i 2. l'actitud dels mitjans de comunicació locals. 3. El que és imputable a Silo és la seva molesta independència dels factors de poder i l'exercici de la seva llibertat.
El primer a prohibir i difamar Silo va ser el dictador Juan Carlos Onganía. Els seus més pertinaços perseguidors van ser José López Rega, responsable de la "triple A" una banda per policial i Ramon J. Camps, genocida convicte. Aquests personatges van percebre que la prèdica de Silo per la "no violència" cap a perillar els seus interessos i al sistema violent que defensaven. Així, van perseguir les seves idees, van amenaçar i van cometre atemptats i homicidis contra els membres del Moviment generat espontàniament per aquestes idees.
D'altra banda, Silo és un home d'hàbits senzills i austers, aliè o al espectacle del poder ia la publicitat. No és un home de "relacions mediàtiques". Finalment, ha pensat, escrit i parlat sobre tots els temes que interessen l'ésser humà, fregant o incursions decididament el terreny de la psicologia, la religió i el de la política, promovent sempre la metodologia de la "no violència" activa per al canvi social i personal. En suma, ha lesionat interessos, ha posat en el seu lloc als ridículs i ha ignorat als dispensadors de fama. Però el irritant per al Sistema és que Silo, encara que ell no s'ho proposi, és un líder, un Guia espiritual. Una persona la conducta és inspiradora; les idees omplen un buit i, sobretot, donen una orientació de futur diferent.
"Que pensi, vagi i passi", ha estat la postura pragmàtica. Però que un pensament original, que abasta l'existència i l'experiència humana, susciti l'adhesió de gent molt diverses i doni lloc a una organització de voluntaris activa i en creixement, això ha estat "intolerable" per als benpensants.
La fustigació va córrer sempre per la mateixa via: es va tractar de restar mèrits a les seves aportacions, es van ocultar els seus escrits i dites per plagiar, es van tergiversar les seves idees-força utilitzant com eslògans publicitaris. Res d'això va impedir que la seva visió del món s'obrís pas i les seves paraules arribessin al cor de la gent senzilla.
La intenció de degradar és la que subjau en les diferents injúries que se li han fet des del poder de torn. No és, per cert, la mirada prejudicis dels acadèmics russos que el van distingir amb el doctorat honoris causa el 1993. Així escrivíem el 1999.
La difusió del seu ideari no violent el va portar, el 1981, a dictar conferències en diferents ciutats d'Europa, gira que va incloure un acte a l'Índia. Van ser esdeveniments difícils d'enquadrar, perquè Silo va donar el seu missatge davant de milers de persones congregades en salons i estadis coberts i en grans espais oberts, com la platja de Choupaty, a Bombai. Es va conèixer així, el que ells mateixos van denominar la "corrent no violenta d'arrel llatinoamericana". Posteriorment les seves conferències han tingut per escenari universitats, centres culturals i la via pública a gairebé tot el món, aconseguint una adhesió creixent que ja involucra milions de persones en 140 països.
Recentment, la postura dels mitjans de comunicació massius sembla haver canviat i està arribant el reconeixement d'institucions, personalitats i mitjans de difusió a Europa, a Àsia i-més tímidament-al nostre país. Els mitjans han baixat les barreres del prejudici i es mostren disposats a permetre la llibertat d'expressió d'aquest pensador. El 2006, la seva prèdica per la Pau mundial, que va fer centre en el desarmament nuclear, va guanyar les places, els carrers i, per primera vegada, les pantalles de televisors, cinemes i estadis. Avui, són milions els que escolten Silo i molts més semblen disposar-se a escoltar un home bo la paraula inspira suaument l'esperit.
Les seves últimes exposicions públiques a la muntanya s'han convertit en pelegrinatges massius. El 1999, en commemorar el 30è aniversari de la seva primera arenga pública, unes quatre mil persones van anar a escoltar a "Punta de vaques", el desolat paratge on va parlar per primera vegada a unes dues-centes persones. El 2004 van ser al voltant de set mil i el 2007 el nombre va créixer a més de 10 mil. El Parc allà construït rep visites permanents i ha estat cridat per la premsa "Atalaya de la fe."
Des de 2002, any en què Silo presenta El Missatge (un rescat de la individualitat en tot d'acord amb la seva mirada social solidària) han anat sorgint a tot el món Instal urbanes i Parcs. Aquests espais de meditació i inspiració espiritual s'estan desenvolupant en els cinc continents. Alguns d'ells són Parc Punta de Vacas, Manantiales, La Reixa, Kohanoff i Caucaia a Sud Amèrica, Red Bluff a Amèrica del Nord; Attigliano i Toledo a Europa i, ja iniciats els projectes, els Parcs d'Àsia i d'Àfrica.
Les referències personals que dóna Silo són concises: el seu nom és Mario Luis Rodríguez Cobos, va néixer a Mendoza el 6 de gener de 1938. Està casat amb Ana Cremaschi, és pare d'Alejandro i Federico i resideix en un petit poble (Chacras de Coria) en els voltants de Mendoza. És escriptor i, des de fa uns anys, va abandonar parcialment les seves activitats agrícoles.
Les seves principals obres publicades són: Humanitzar la Terra, Contribucions al Pensament, El dia del lleó alat, Experiències guiades, Mites arrels universals, Cartes als meus amics, Diccionari del Nou Humanisme, Parla Silo i Apunts de Psicologia. També s'han editat dos volums de les seves obres completes. Aquests llibres s'han traduït i publicat en els principals idiomes, llengües i dialectes i és lectura corrent de joves contestataris, de la Nova Esquerra, d'humanistes, ecologistes i pacifistes. A partir de l'any 2002, com hem dit, Silo impulsa El Missatge, una dimensió espiritual.
Si calgués esquematitzar un perfil, diríem que Silo és l'ideòleg d'un corrent de pensament: Nou Humanisme o Humanisme Universalista (o Humanisme Siloista, encara que ell rebutgi aquesta denominació), un moviment polític-social no violent: el Moviment Humanista, i una expressió espiritual: El Missatge.
La doctrina de Silo abasta, en suma, els temes fonamentals que interessen l'ésser humà.
PS. Silo és també el fundador del "Humanisme Universalista" o "Nou Humanisme" corrent de pensament que ha donat origen a nombroses institucions: La Comunitat per al Desenvolupament Humà, el Partit Humanista, el Centre de les Cultures (avui denominat Convergència de les Cultures) , el Centre Mundial d'Estudis Humanistes, Món Sense Guerres i Sense Violència i múltiples fronts d'acció. Aquests organismes van dur a terme la Marxa Mundial per la Pau i la No Violència que va recórrer el món, partint des de Wellington a Nova Zelanda el 2 d'octubre de 2009 per concloure a Punta de Vacas, Mendoza, Argentina el 2 de gener de 2010.
Qui és Silo?
Silo i l'Humanisme:
Extracte (4.02)
Part 1 (7.33):
Part 2 (22.06):
Part 3 (14.09):
.
Arc Mediterrani
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada