diumenge, 25 d’octubre del 2009

Evolució: des del Big-bang fins a l’home/dona



Parlem de psicologia (7)


Unitat 2 Evolució: des del Big-bang fins a l’home/dona


Arc Mediterrani, grup de comunicació
Palma de Mallorca
Per als DEPARTAMENTS D'ORIENTACIÓ
Professor: Antoni Ramis Caldentey
Psicologia, ciència de l'Home i de la Dona
Assignatura: PSICOLOGIA
(Optativa de Batxillerat)
Any acadèmic: 1998-99
Setembre de 1998
Dibuixos de les portades dels temes realitzats per l’alumne:
Alvaro Sabater Garriz, alumne de Batxillerat de l’Institut I.E.S. Ses Estacions i de l’assignatura de Psicologia


Unitats:
Unitat 0: Introducció, Programa i Referents
Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles
Tema 2: Des del Big-Bang fins a l’home/dona
Tema 3: La Personalitat
Tema 4: Motivació i conductes sexuals
Tema 5: Bases biològiques de la personalitat
Tema 6: Bases socials de la personalitat
Tema 7: La Intel·ligència
Tema 8: Patologia de la Personalitat




Tema 2: L’Evolució: Des del Big-Bang fins Avui
- Introducció
- Big-Bang i inici de la formació de l'Univers. Expansió. Formació del Sistema solar. Sol, Terra i planetes
- Els inicis de la vida
- De què estan fetes les cèl·lules?
- La columna del temps. Robert Jastrow
- L’Evolució: Des del Big-Bang fins a l’home. (Tres quadres)
- Els gens i l’ADN
- De la informació a la substància
- Proteïnes
- Els inicis de la vida
- Moments importants
- Els inicis de la intel·ligència
- Dels primats a l’home
- Homanització,Humanització i Socialització
- BIBLIOGRAFIA i Referents bibliogràfics


L’evolució

Introducció


Si hem dit que la psicologia és l’essència de l'home i la dona, ens interessa, ara, saber d'on procedeixen aquest home i dona. Avui en dia ningú discuteix la realitat de l'evolució de les espècies. Basta mirar l'esquelet d'un home, d'un primat, d'un ca i, fins i tot, d'un peix per adonar-nos que les parts dels diferents esquelets són bàsicament les mateixes, que han anat canviant, al llarg del temps; que han anat evolucionant. Si analitzam l'evolució de l'home i la dona en sentit invers, des d'ells fins el seu origen més remot, ens adonam que els animals més semblants a l'home són els primats (pareix ser que el que més, el ximpanzé). Algun tipus de primat té una certa semblança amb els mandrils. Fent grans bots evolutius els mandrils tenen un conjunt de trets que ens recorda als cànids i aquests a alguns roedors. Pareix ser que aquests roedors procedeixen d'un mamífer ancestral, aquest d'uns rèptils tipus mamífer i aquests d'uns rèptils ancestrals dels que, per distintes línies evolutives, ocasionarien tant els rèptils, les aus i els mamífers actuals, com els extints dinosauris. Aquest rèptil ancestral, a la vegada, descendeix d'un amfibi i aquest del crosopterigi i aquest d'un peix. Anant més enfora, l'avantpassat, molt passat dels peixos igual que dels moluscs, insectes, crustacis,..., és un animal primitiu de cos dur que, a la vegada, procedeix d'un pluricel·lular de cos blan, fins arribar a la primera cèl.lula. Aquesta, a la vegada, procedeix de matèria terrestre. Però també la Terra, la resta de planetes, el Sol i la resta d'estrelles de l'univers es varen formar, pareix ser, a partir d'un Big-Bang inicial, amb la qual cosa ja hem acabat de rebobinar els vídeos de l'evolució. Anam, doncs, endavant amb aquesta evolució, des del principi...fins avui.


Big-Bang: formació de l'univers; formació del sistema solar; formació de la Terra

La teoria del Big-Bang va sorgir fa uns 70 anys quan un grup d'astrònoms americans, observant les galaxies, se n'adonaren que l'univers sencer està esclatant actualment davant nosaltres. Totes les galaxies de l'univers se separen de nosaltres: se separen entre elles a velocitats molt grosses. Si seguim aquest moviment cap enrera en el temps intuim que les galaxies estaven més aprop les unes de les altres. I si anam més endarrera encara, trobam que a un moment determinat totes les galaxies de l'univers estaven juntes formant una inmensa massa sotmesa a una forta presió i elevada temperatura.


Els Inicis de la vida

Quan comença la vida?; Com?; Per què?. Com es transmet la informació heretada?. Les mutacions, Selecció natural i Evolució.
La cèl·lula: És la mínima estructura organitzada de la vida en totes les seves formes:
- La consciència (d'un mateix, de la seva pròpia existència, de tot i qualsevol
cosa) és l'activitat complexa del cervell. Molts d'animals no tenen consciència de la seva pròpia existència.
- El cos és una comunitat d'òrgans que actuen conjuntament en una harmonia regulada.
- Cada òrgan està compost per nombrosos grups de cèl·lules.
- No fa molt les pròpies cèl·lules del cos del lector eren autònomes i considerablement adaptables. Això ens assembla a tots els altres éssers vius. Tot ésser viu ha estat constituït per una sola cèl·lula capaç de dividir-se per a produir més còpies d'ella mateixa. La diferència més remarcable entre cèl·lules de distints organismes es troba en la "informació" que conté i transmet.


De què estan fetes les cèl·lules?

1.- Àtoms
2.- Molècules
3.- Estructures moleculars
4.- Cèl·lules

Àtoms:
- Elements naturals de l'Univers.
- Entitats més petites de que està constituïda la vida.
- 5 classes principals d'àtoms que formen part dels éssers vius: C, H, O, N i P.
- Massa mitja: 15 u.m.a. (unitats de massa atòmica).

Molècules: Combinacions d'àtoms: Molècules senzilles
Cadenes moleculars.
Les molècules senzilles tenen una massa mitja de 150 u.m.a.
Hi ha centenars de molècules senzilles a les cel·lules.
Les cadenes moleculars estan formades per llargues cadenes de molècules senzilles unides unes a les altres.
La massa mitja és d'unes 75.000 u.m.a. (500 vegades superior a la de les molècules senzilles.
Les cadenes més llargues tenen una massa de varis milions d'u.m.a. i es poden veure amb microscopis electrònics.

Estructures moleculars: conjunts formats per cadenes de molècules ordenades arquitectònicament. L'estructura molecular més petita té una massa de 7.500.000 u.m.a.

Cèl·lules: Estructures més petites amb vida pròpia. Se reuneixen per a formar organismes: Es a dir, estructures organitzades capaces de tenir una vida autònoma.
- Hi ha organismes d'una sola cèl·lula: un bacteri o un llevat.
- El cos humà consta de 60 bilions de cèl·lules organitzades en grups: Òrgans.

Ordre al caos: La segona llei de la termodinàmica diu que l'entropia (desordre-àtoms) creix invariablement a qualsevol lloc de l'Univers (Hoagland. pags: 13 a 43).
- L'energia és necessària per a generar ordre.
- Un pla és necessari per a generar ordre: Informació biològica.

L'Univers inanimat camina permanentment cap a la màxima desorganització (pintura groga i blava), cap al caos. Això li produeix el màxim equilibri. La segona llei de la termodinàmica diu que l'entropia (desordre o desorganització) creix invariablement a qualsevol lloc de l'univers. I això és degut a que els elements es mouen a l'atzar.

La vida treballa en sentit invers: Treballa constantment per a crear estats inestables; treballa contra l'atzar, crea ordre. Es com si treballàs separant les mol.lecules de la pintura groga de les de la pintura blava.

Un procés que treballa per a crear ordre en contra de la tendència natural al desordre sols pot existir si gaudeix d'una energia. La construcció d'una diminuta cèl.lula requereix energia. Aquesta energia la proporciona la llum i la calor solars.

Les plantes utilitzen la llum solar per a convertir el diòxid de carboni CO2 en hidrats de carboni, concretament el sucre glucosa, C6H12O6. Els hidrats de carboni són més complexos que el diòxid de carboni; és a dir: Els seus àtoms estan més organitzats i més ordenats. Conseqüentment, la llum solar crea ordre al posar en marxa el mecanisme que crea hidrats de carboni a partir de diòxid de carboni.

Els hidrats de carboni són aliments universals per a totes les plantes i tots els animals, ja que tenen enllaços químics rics en energia. Plantes i animals rompen aquests enllaços quan cremen els hidrats de carboni amb oxigen (desprenent diòxid de carboni en el procés). Les plantes i animals empren l'energia així produïda per a construir la seva pròpia substància i les complexes estructures de la cèl.lula viva.

L'ordre d'una cèl.lula viva és mils de vegades major que la d'una mol.lecula d'hidrat de carboni. conseqüentment els èssers vius han de consumir milers de mol.lecules d'hidrats de carboni per a autofabricar-se, així com per una vegada existent, per a mantenir-se.

Un procés que treballa per a crear ordre, a més d'energia, precisa un pla que indiqui quin ordre crearà i com ho farà. Quina és la naturalesa de la informació que indica a la cèl.lula com ha de disposar els seus àtoms, mol.lecules, cadenes i estructures en la forma correcta per a convertir-se en una cèl.lula viva completa i que pugui transmetre-se de generació en generació per a tornar a iniciar el procés?
Aquesta informació per a construir una cèl·lula ha de tenir la qualitat d'un mapa, plànol, fulletó o llibre. Ha de contenir instruccions completes susceptibles de ser compreses.

La informació que determina trets individuals resideix en entitats especials, els gens. Per a cada caràcter heredat distint hi ha un gen distint. Gregor Mendel, fundador de la genètica, va mostrar (1860) que els gens s'hereden com si fossin coses o objectes reals. Són com a paquets petits d'informació concreta que indica un tret concret d'un organisme determinat i que s'hereden.

Al 1920 el genetista Thomas Hunt Morgan va descobrir que els gens estan localitzats a les cèl.lules, concretament al seu nucli. Amb el microscopi s'havia vist, a l'interior del nucli, els cromosomes (estructures filamentoses que, abans de la divisió del nucli en dos es duplicaven) que es dupliquen i queda un joc de cromosomes idèntics a cada un dels dos nuclis dividits, és a dir, a cada una de les cèl·lules filles. Morgan va suposar (i va demostrar) que els gens s'assentaven en els cromosomes.


La columna del Temps. El Telar màgic. R Jastrow

Fa 20.000 M. d’anys: Big-Bang: Neix l’Univers.
Fa 19.000 M. d’anys: Comencen a formar-se les estrelles.
(Temps cosmogònics –de formació- des de fa 4.600 M d’anys fins fa 3.500 M d’anys)
Fa 4.600 M. d’anys: Neixen el Sol i la Terra.
(Era Arcàica o Agnostozoica: Des de fa 3.500 M d’anys fins fa 600 M d’anys)
Fa 3.500 M. d’anys: Apareix la vida a la Terra: Bacteris i plantes simples que apareixen al sí del Brou Prebiòtic o Sopa Molecular.
Fa 1.000 M. d’anys: Apareixen els primers animals multicel·lulars.
(Era Primària o Paleozòica: Des de fa 600 M d’anys fins fa 230 M. d’anys).
Fa 600 M. d’anys: Apareixen els primers animals de cossos durs.
Fa 450 M. d’anys: Primers peixos.
Fa 350 M d’anys: Crosopterigis.
Fa 300 M d’anys: Primers rèptils.
(Era Secundària o Mesozòica: Des de fa 230 M. d’anys fins fa 63 M. d’anys).
Fa 200 M. d’anys: Primers Dinosaures i Primers Mamífers (comença la història de la intel·ligència a la Terra).
Fa 65 M. d’anys: desapareixen els dinosaures i els mamífers hereten la Terra.
(Era Terciària o Neozòica: Des de fa 63 M. d’anys fins fa 1 M. d’anys).
Fa 30 M. d’anys: Evolucionen les mones i els antropoides.
Fa 2 M. d’anys: Apareix el primer home: L’homo Erectus.
(Era Quaternària: Des de fa 1M d’anys):
L’home evoluciona. Apareix l’home actual (homo sapiens sapiens)


L’Evolució: Des del Big-Bang fins a l’Home (tres quadres)


Anys desprès Fa ... anys Era o periode Fenomen:

--- 20.000 M Big-Bang: Massa d'enorme densitat i temperatura: 1.600º, que provoca la gran explosió i expansióEdwing Hubble: 1924: Altres galàxies a més de la nostra. 1929: L'Univers en expansió.Stephen Hawking: Confirma la teoria de Hubble.Big-Bang: Enorme explosió: Fa 20.000 Milions d'anys (altres teories més recents: entre 13.000 i 16.000 Milions) Totes les Galàxies actualment existents, reunides formant una massa d'enorme densitat i temperatura (1.600º). I abans?, com?, per què?.

1 M 19.999 M 1 Milió d'anys després (fa 19.999 M. d'anys): La temperatura havia baixat a uns quants centenars de graus. Els electrons es van acumulant en torn als nuclis per a formar els primes àtoms. A aquest moment, l'Univers és un conjunt de nubols gasosos d'àtoms d'hidrogen i d'heli que viatgen a la deriva. (El Gènesi de la Bíblia col.loca aquest moment a fa uns 6.000 anys).

1.000 M 19.000 M -Es formen nuclis de matèria solidificada: nubols d'àtoms s'uneixen i formen les galàxies. Comencen a condensar-se les estrelles:-Nubols més petits i condensats: les estrelles envoltades de planetes.

14.500 M 4.600 M Història de la terra:Comencen els temps Cosmogònics: (de formació)-D'aquesta manera es forma el sistema solar (i, conseqüentment, la terra). / Brou prebiòtic o sopa molecular.

1.000 M 3.600 M Era Arcaica o Agnostozoica:- Azoic Fa 3.500 M Comencen els temps geològics: (amb vida)-Apareixen les primeres formes simples de vida: A partir de molècules orgàniques no vives, d'acord amb les lleis de la física i la química, que es troben al brou prebiòtic o sopa molecular. Principals elements al mar: Aigua, hidrogen, amoníac i meta (Oxigen i carboni). Pluja àcida: CO2, H2O, NH3, H2, CH3, SH2 amb perduda de H2 i He.A partir del "Brou prebiòtic" o "sopa molecular" ("Las raices de la vida" pp. 35 i 36): Dins l'ADN hi trobam sempre els nucleòtids o bases G-C i T-A (guanina, citosina, tiamina i adenina) que, segons les diferents combinacions possibles, i a pesar de que la guanina sempre va associada amb la citossina i la tiamina amb l'adenina, es poden formar 20 aminoàcids distints i varis milions de proteïnes distintes. "El Telar Màgico".


Anys desp Fa ... anys Era o periode Fenomen:

2.500 M 1.000 M - Agnostozoic (arcaic)- Algonquiens (Precàmbric) -Apareixen les primeres criatures multicel.lulars: plantes i animals (l'home actual és un d'aquests productes multicel.lulars).-Segons els fòssils: Al principi, animals primitius de cossos blans.-Importància: Menys vulnerable. Especialització de les cèl.lules.-Són la base sobre la qual es construiran totes les formes superiors de vida.

400 M 600 M Era Primària o Paleozoica:- Càmbric Fa 600 M (85)- Ordovícic Fa 515 M (67)- Silùric Fa 448 M (30) -Segons els fòssils: Primeres criatures de cos dur: Animals amb esquelets externs. Són els avant-passats dels mol.luscos, estrella de mar, llagosta i insectes.-Accelera l'evolució: no tenen cervell, però tenen armadura corporal que els protegeix.

150 M 450 M - Devònic Fa 378 M (65) * Primers vertebrats: Primers peixos:-Ossos perfectament articulats: Aletes-Espina dorsal + cervell (petit, però el primer) (el cervell del peix. Telar màgico. Pag. 13).* Conquista de la terra (fins aquell moment, la terra era tan estèril com ara la lluna):-Primer: Les plantes (cercant llocs humids).-Desenes de Milions d'anys després: Els insectes atrets per l'abundància de vegetació foren el primers animals en poblar la terra (al principi: lliures de depredadors. Després, no: Els peixos invadeixen la terra).

100 M 350 M - Crosopterigis: peixos que emigren cap a la terra.

25 M 325 M - Carbonífer Fa 313 M (50) - Els primers amfibis.

25 M 300 M - Pèrmic Fa 263 M (24) -Els rèptils: Animal nou i totalment terrestre-Amos de la terra durant molts d'anys.-Es produeixen múltiples línies d'evolució:-Totes, relativament no intel.ligents, excepte una: els mamífers.-Els mamífers marcaran la primera gran passa cap a l'evolució del cervell.
50-100 M 250-200 Era Secundària o Mesozoica- Triàsic Fa 230 M (40)- Juràssic Fa 190 M (34)- Cretàcic Fa 156 M (93) - Teràpsids (mamífers primitius)- Primers mamífers i primers dinosaures.("Els inicis de la intel.ligència" al Telar Mágico. pp 21 i ss.).

135 M 65 M Era Terciària, Neozoica o Cenozoica Fa 63 M - Paleocen ...- Eocen (22)- Oligocen (13) - Desapareixen els dinosaures.- Els mamífers hereten la terra.- Primats ancestrals (Plesiadapis)- Apareixen els primats més antics.(a l'ordre dels primats hi pertanyen els lemúrids, els tarsids, les mones i l'home).-Els primers primats devien ser insectívors.-Han anat evolucionant durant 60 M d'anys.

35 M 30 M - Miocen Fa 28 M (15)- Pliocen Fa 13 M (12) - Evolucionen els primats i els antropoids

Anys desp Fa ... anys Era o període Fenomen:

20 M 10 M - Lemurs o lemúrids (primats inicials)-Apareixen els lemurs o lemúrids: Subordre de primats de Madagascar, Africa i Malàisia com el maki

3 M 7 M - Apareixen els pòngids: Ximpanzé, goril.la i orangutà.-Es separen de la línia evolutiva els gibons (primat d'indomalassia) i els pongits (Ximpanzé, goril.la i orangutà)

3,5 M 3,5 M - Australopithecus (afarensis, africanus, robustus)-Australopithecus afarensis (el més antic) (Lucy)-Australopithecus robustus (Kenya): A. una cresta (crani: 500 cc)

1,5 M 2 M - Apareix l'Homo Habilis-Apareix, probablement derivat de l'australopithecus robustus, la primera espècie d'home l'Homo Habilis: Ja no tenia cresta. Talla: 1,40. Crani: 800 cc.

0,3 M 1,7 M - Apareix el primer home: Homo Erectus. Domina el foc.-Apareix l'Homo Erectus. Talla:

1,7. Crani: 1.000 cc.-L'home domina el foc.-És el període del paleolític inferior (meitat del pleistocen).-Pithecantropus (Java. 1891). i Sinantropus (Pekin. 1920).

0,7 M 1 M100.00040.00022.0007.0005.0003.000 Era quaternària Antropozoica- Pleistocen- Holocen Era quaternària o antropozoica- Pleistocen (inferior, mig i superior) Paleolític inferior: Pithecantropus(Java). Sinanthropus (Pekin). Paleolític mig: Homo Sapiens (Neanderthal). (Cromagnon)-És el període del paleolític mig.-Apareix l'Homo sapiens:-El primer és el Sapiens Neanderthaliensis: Que s'exten per Europa entre fa 80.000 i 3.500 a.-Habitava a coves: Pintures rupestres.-Enterrava als morts. Paleolític superior. Cultures: Auriganaciense, Solutrense, Magdaleniense.- Es suplit per l'Homo Sapiens Sapiens: Home de Cro-Magnon. Crani: 2.000 cc-S'exten per Europa.-Domina el llenguatge i dona pas a l'inici de la Història.-Grups: Negres, Mongols, Caucàsics, Indis, Indis americans i Australians-Compren el paleolític superior: -Cultures: Aurinyaciense, Solutrense, Magdaleniense. - Holocen L'home és l'home actual. Compren el mesolític i el neolític:Mesolític: L'home reunit en poblats /És caçador / Domestica al ca / Utilitza signes: començament d'un tipus d'escriptura.Neolític: Passa del nomadisme a l'agricultura / Fina pulimentació de la pedra / Domestica el porc, cabra, ovella i vaca / Fa ceràmica / Utilitza la roda / Utilitza la piragua / Al seu final comença l'època històrica.-Edat del bronze: Cultures primitives: Mesopotàmia / Egipte / Fenícia / Índia / Xina / Grècia.- Edat del ferro

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Humanista Social
Octubre de 2009
.



dijous, 15 d’octubre del 2009

PP balear, de guatemala a guatepeor (honduras o subterranis molt profunds)



Rebut, per correu electrònic, de REAS

Benvolguts companys,
Benvolgudes companyes:


Pel seu interès, vos feim arribar una carta d'Amadip-Esment a la ciutadania, en relació a la no renovació del contracte de jardineria a persones amb discapacitat intel·lectual a l'Ajuntament de Marratxí.


Salutacions cordials,
REAS Balears
Tel. 971706005


CARTA OBERTA ALS CIUTADANS SOBRE LA NO RENOVACIÓ DEL CONTRACTE DE JARDINERIA A PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL.LECTUAL A L'AJUNTAMENT DE MARRATXÍ


Durant aquests últims dies a amadip.esment hem rebut constants mostres de suport i solidaritat amb reaccions d'incredulitat davant la resolució adoptada per l'Ajuntament de Marratxí en el concurs de jardineria d'aquesta localitat.


L'Ajuntament de Marratxí ha decidit rescindir el contracte de manteniment dels jardins del municipi a amadip.esment després de 11 anys de treball. Aquesta decisió significa la pèrdua de 13 llocs de treball, 10 d'ells de persones amb discapacitat intel·lectual.


Abans aquests fets de greu retrocés social volem manifestar:


En primer lloc, en els nostres gairebé 50 anys de treball pels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual ens hem caracteritzat per buscar acords, fugir de les polèmiques apostant pel diàleg i la negociació. Al llarg d'aquests anys amadip.esment s'ha presentat a concursos que no ha guanyat i no ha aixecat la veu per això. En el nostre treball, la qualitat ha estat i és una constant, que ve avalada per múltiples reconeixements. Som una organització sense ànim de lucre que reinverteix íntegrament els beneficis de les seves activitats en els serveis a persones amb discapacitat. El finançament dels nostres projectes prové en un cinquanta per cent de recursos propis evitant així, un cost social i econòmic més onerós a la nostra comunitat.


En segon lloc volem donar a conèixer la valoració realitzada en el concurs per l'Ajuntament de Marratxí, perquè els ciutadans puguin formar-se una opinió:


1. Preu: El preu ofert per les dues empreses és el mateix per la qual cosa ambdues obtenen la mateixa puntuació (5 punts).


2. Projecte tècnic: Dels requisits que s'esmenten els plecs de condicions amadip.esment aporta, entre altres, la descripció detallada de les zones, les hores de tractor a realitzar, els inventaris de mobiliari i boques de reg, el Pla de treball anual etc. mentre que l'altra empresa no fa referència a aquests aspectes. Els plecs també valoren l'experiència, aspecte en el qual amadip.esment aporta els seus 11 anys de treball en aquests espais. La puntuació és de 10 punts per a les dues empreses.


3. Equip humà i mitjans tècnics: La nostra associació presenta una relació de tècnics qualificats-detallant els seus nom i titulació professional-, personal tècnic indirecte, plantilla per cobrir incidències i baixes laborals, furgonetes per accidents o avaries, maquinària de substitució per trencaments, robatoris .. . No ens consta que l'altra empresa concreti cap d'aquests temes. De totes aquestes condicions que el plec preveu, només es valora l'aportació de la maquinària (2 màquines per part d'amadip.esment i una de l'altra empresa) deixant sense puntuar els mitjans humans, punt fort de la nostra entitat i imprescindible per a qualsevol empresa del sector serveis. Amadip.esment obté 2 punts i l'altra empresa 1.


4. Implantació de l'empresa en el municipi. L'empresa adjudicatària aporta la seva seu social i centre de treball a Marratxí més 4 persones contractades empadronades. Per la seva banda, amadip.esment encara que no té la seva seu social al municipi, compta amb 43 persones contractades en 3 centres de treball ubicats a Marratxí i 14 persones contractades empadronades allà. També aportem 78 persones ateses residents en aquest municipi, 12 socis empadronats a Marratxí i justifiquem tenir proveïdors del municipi com l'altra empresa. Aquests últims aspectes no es valoren, en contra del que deia el concurs. Amadip.esment aconsegueix 2,5 punts i l'altra empresa 4,5. Cal recordar que en l'anterior concurs se'ns va reconèixer millor puntuació que en l'actual, quan llavors teníem menys centres i menys persones empadronades.


5. Millores tècniques proposades. Les nostres millores són: més ocupació (més hores de treball), més compromís mediambiental (planta autòctona, compostatge, ISO 14001 ...), més tecnologia (control diari de parts per PDA's) i altres millores tècniques (furgoneta fixa assignada, més hores de tractor, major cobertura d'assegurança de responsabilitat civil, etc.).
La valoració econòmica de les millores de amadip.esment ascendeix com a mínim a 35.000 € anuals dels quals només es valoren 1.200 €


L'empresa adjudicatària es limita a aportar 6.000 € anuals "per a la lliure utilització de Marratxí XXI", fet que constitueix una rebaixa del preu però no una millora. Cal indicar que la rebaixa en el preu de la contracta es valorava al punt primer, per la qual cosa no es pot puntuar dues vegades.


La puntuació atorgada a amadip.esment és d'1 punt per 5 de l'altra empresa.


En resum, la puntuació total obtinguda per amadip.esment és de 20,5 punts per 25,5 l'altra empresa.


Per altra banda, enfront del que s'afirma des del consistori, amadip.esment sí que va proposar en diferents reunions prèvies amb Marratxí XXI que el concurs contemplés clàusules socials, mediambientals i de qualitat, tal com recull la Llei de contractes del sector públic. Aquestes propostes no es van tenir en compte.


Tampoc ens podem oblidar de les dificultats que Marratxí XXI ha posat a la tramitació del recurs de amadip.esment a l'adjudicació provisional. Demanem per escrit la documentació necessària per poder fonamentar el recurs 8 dies abans de la fi del termini per recórrer. L'únic que ens va permetre va ser llegir aquesta informació sobre un arxiu informàtic just 1 dia abans que acabés el termini. L'argument va ser que només hi havia un tècnic i aquest estava de vacances.


Per tot això, pretenem que es rectifiqui aquest error que condueix a la pèrdua de 10 llocs de treball de persones amb discapacitat i serioses dificultats per trobar un nou treball. Ens trobem davant d'un dels més greus retrocessos en polítiques d'igualtat en la nostra comunitat autònoma ja que no només no hi ha hagut una discriminació positiva, com s'aplica cada dia més en les administracions públiques, sinó que en aquest cas ha hagut una discriminació negativa . Si aquesta rectificació no es produeix, esgotar totes les vies legals i socials per corregir aquesta situació.


No volem oblidar a tots els familiars, socis, treballadors, voluntaris, representants d'altres entitats i associacions, d'empreses, de sindicats i de tots els partits polítics i de ciutadans en general que ens estan donant suport.


Gràcies a tots, una societat normalitzada és una societat avançada.


Més informació: http://amadipesment.wordpress.com

Amadipesment.
...............................................................................

Aquest Sr., pel qui si posa la ma al foc la traurà ben, ben cremada, ens exigeix "presumpció d'innocència" per al seu "alter ego" enormement imputat. Pot ser que un jutge el declari innocent de tots els càrregs que se l'imputen, però si així fos sols seria jurídicament innocent. Política i socialment no és un presumpte innocent, ni tan sols un presumpte culpable; és un evident greu culpable.  

Altres personatges importants que, a algun dels seus canells, duen el mateix uniforme que aquets dos:

1) XXXXXX 

2) XXXXXX 

3) XXXXXX 

4) XXXXXX 

5) XXXXXX 

6) XXXXXX 

7) XXXXXX 

8) XXXXXX
.
9) ...
.
Arc Mediterrani
http://mallorcaweb.net/arc46
.

dimecres, 7 d’octubre del 2009

Psicologia. Introducció





Arc Mediterrani, grup de comunicació
Palma de Mallorca
Per als DEPARTAMENTS D'ORIENTACIÓ
Professor: Antoni Ramis Caldentey
Psicologia, ciència de l'Home i de la Dona
Assignatura: PSICOLOGIA
(Optativa de Batxillerat)
Any acadèmic: 1998-99
Setembre de 1998
Dibuixos de les portades dels temes realitzats per l’alumne:
Alvaro Sabater Garriz,
alumne de Batxillerat de l’Institut I.E.S. Ses Estacions i de l’assignatura de Psicologia



Unitats:
Unitat 0: Introducció, Programa i Referents
Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles
Tema 2: Des del Big-Bang fins avui
Tema 3: La Personalitat
Tema 4: Motivació i conductes sexuals
Tema 5: Bases biològiques de la personalitat
Tema 6: Bases socials de la personalitat
Tema 7: La Intel·ligència
Tema 8: Patologia de la Personalitat

La Psicologia

Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles

La Psicologia:
Introducció
Paradigma
Principals paradigmes
Escoles o corrents psicològiques
Relació de la Psicologia amb les altres Ciències
Àrees i mètodes d’estudi de la psicologia
Camps d’aplicació de la Psicologia
Breu Història de la Psicologia
Esquema del Vídeo nº 6: “Pasado, presente y futuro”.
BIBLIOGRAFIA

Introducció

La psicologia com a ciència: A la unitat introductòria veiem que la psicologia s’independitza de la filosofia i es converteix amb la ciència de la persona, de les seves conductes i de la personalitat que conformen aquestes conductes.
La psicologia s’independitza de la filosofia a mitjans del s. XIX quan els psicòlegs pensen, des de diverses perspectives, que no és una part de la filosofia, sinó que el objecte del seu estudi (l’home, la dona, les seves personalitats i les seves conductes) formen part de la naturalesa i no del món especulatiu de les idees (recorda que Plató deia que les idees són reals) i en cerquen l’explicació en termes científics. Es passa d’una psicologia racional filosòfica a una psicologia natural, científica i experimental.



A nivell de plans d’estudi de Batxillerat, la psicologia no ha estat considerada com a matèria independent (optativa de Batxillerat) fins a l’aplicació del nou sistema educatiu de la LOGSE (3-10-1990). Al batxillerat anterior, la seva ensenyança s’incloïa dins la Filosofia de 3r de BUP, amb la qual cosa: a) la seva didàctica corresponia, generalment, a llicenciats en Filosofia i b) se justificava l’ensenyança de la psicologia com una introducció a les facultats del raonar filosòfic pel que es contemplava, exclusivament, com un apèndix a la teoria del coneixement.

En la nova situació, la psicologia es contempla com una assignatura independent (optativa de Batxillerat) que ja no està lligada ni a la filosofia, ni al raonar filosòfic, ni a la teoria del coneixement, sinó que té un objectiu científic propi: L’estudi de l’home, la dona i les seves conductes i personalitats. Que ajuda a l’alumne/a a conèixer-se més i millor a sí mateix/a i als altres (recorda que el lema de Socrates era “Coneix-te a tu mateix”) , el que li facilitarà el seu propi ajustament personal, així com també les seves relacions amb els altres. Igualment serveix per a incrementar els coneixements i la cultura de l’alumne/a tan en un pla d’aplicació pràctica a les situacions de la vida quotidiana (funcional-vital) així com com a base conceptual, procedimental i actitudinal per a estudis posteriors (funcional-acadèmica).

Psicologia:

Al programa de l'assignatura hem donat una definició de psicologia que procura ser extensa pel que fa a l'objecte, causes, conseqüències i possibilitats de canvi. Utilitzam aquí aquesta definició:

La Psicologia és la ciència de la personalitat i de les seves conductes (tant en l'aspecte individual com social).
Es la ciència que estudia les causes d'aquestes conductes i personalitat (tant si són conscients com inconscients).
I també estudia les seves conseqüències.
I les seves possibles modificacions.

A aquesta àrea ens introduïm en aquests coneixements, per tal de poder-los aplicar a la millora de les relacions interpersonals i a una millor qualitat de vida personal.

Una altra definició de psicologia diu que la psicologia és la ciència de la conducta i dels estats de consciència (Video nº 6).

Paradigma:

(Kuh, TS a "La estructura de las revoluciones científicas". Prensa universitària de Chicago. Chicago, 1962. a: FERNANDEZ TRESPALACIOS, J.L. (pag 31): "Introducción a la Psicologia". UNED. Madrid, 1992).

Paradigma:

Significa model.
Conjunt ordenat de creences i preconceptes que a una època determinada comparteixen la generalitat dels científics. Per exemple: Els filòsofs grecs: El paradigma principalista: "Totes les coses tenen un principi".

Principals paradigmes:

1 Paradigma filosòfic principalista (fins a Aristòtil inclòs).
2 Paradigma filosòfic racionalista (Descartes: La Psicologia és la ciència de la ment).
D'aquest paradigma deriven el paradigma mentalista de l'estructuralisme de Wundt i el paradigma funcionalista de W. James.
3 Paradigma filosòfic de l'empirisme angles (Bacon, Locke i Hume).
4 Paradigma de la Teoria evolucionista:
4.1 Origen de l'home.
4.2 Psicologia comparada i etologia.
4.3 Evolució biològica i cultura.
5 Paradigma mentalista (Estructuralisme de Wundt que utilitza la introspecció).
5.1 La psicoanàlisi.
6 Paradigma funcionalista (W. James). Influeix en el paradigma conductista
7 Paradigma conductista (Watson, Pavlov):
7.1 Elements paradigmàtics del conductisme.
8 Paradigma de la psicologia cognitiva.
8.1 La teoria de la comunicació.
8.2 La metàfora de l'ordinador.
8.3 Influència del paradigma racionalista.
8.4 Evolució de la psicologia cognitiva.
9 Paradigma de la psicologia científica.

Figures del tema 1

Psicologia:

El Renaixement acunya el terme "Psicologia" gràcies a Philip Melanthon (1497-1560).
No obstant, ja s'havia estudiat abans: Aristòtil a "De Anima" (384-322 aJC).
Etimologia: grega: psiché + logos: tractat de l'ànima.
Significats que ha tingut al llarg del temps:
- Ciència de la ment (Descartes).
- Ciència dels estats de consciència com a tals (William James)
- Ciència de l'experiència immediata (Wundt).
- Ciència de la conducta (Watson, Pavlov i Skinner).
- Ciència de l’inconscient (Freud, Adler i Jung)

El primer llibre de text amb la paraula "Psicologia" al seu títol es deu a Johan Friedrich Herbart (1776-1841): "Llibre de text de Psicologia. Propòsit de trobar la ciència de la Psicologia a l'experiència, la metafísica i les matemàtiques". (SAHAKIAN, William: Història de los sistemas de la Psicologia. Ed. Tecnos. Madrid, 1982).

Paradigma Principalista: "Les coses tenen un principi bàsic" (llibre de Filosofia de 6é curs)

Pre-socràtics:
Thales de Mileto (624-546 a. Jc.) L'aigua
Pitàgores de Samos (570-496 a. Jc.) El número
Heràclit d'Efeso (576-480 a. Jc.) El foc
Parmenides d’Elea (549-420 a. Jc.) l'"Ésser"
Empédocles d’Agrigento (492-432 a. Jc.) 4 elements: Aire, aigua, foc i terra.
Anaxàgores de Clazomenas (500-428 a. Jc.) Les Homeomeries
Demòcrit d’Abdera (460-371 a. Jc.) Pluralisme: Els àtoms.

Socràtics:
Socrates d’Atenes (470-399 a. Jc.) La virtud (el mètode socràtic) .
Arístipo de Cirene (435-355 a. Jc.) Hedonisme
Plató d’Atenes (430-347 a. JC.) El món de les idees
Aristòtil d’Estagira (384-322 a. Jc.) Realisme

Post-socràtics:
Zenon de Citio (340-264 a. Jc.) Estoïcisme
Epicuro de Samos (341-270 a. Jc.) Materialisme hedonista

Socrates, acusat de corrompre la joventut i d’atracar la religió de l’Estat va ser condemnat a mort: Complint la sentencia i bevent la cicuta envoltat dels eus deixebles. CH DUFRESNE (Florència)

Relació de la Psicologia amb les altres ciències:


A BARRIGA, S.: ("Psicologia General". Ed. CEAC. Barcelona, 1985):
Sociologia, Antropologia, Història, Biologia, Genètica,
Física, Química, Matemàtiques, Estadística.

A DELAY i PICHOT ("Manual de Psicologia". Ed. Masson. Barcelona, 1988):
Matemàtiques (mètode estadístic) Ciències Biològiques, Ciències Sociològiques, Ciències Històriques, Lingüística, Estètica, Filosofia.

Escoles o corrents psicològiques:
- Estructuralisme
- Funcionalisme
- Gestalt
- Psicoanàlisi
- Conductisme
- Psicologia humanista
- Psicologia cognitiva

Àrees i mètodes d'estudi de la Psicologia:

Psicologia Educativa, Psicologia Clínica, Psicologia social , P. Industrial, del treball o de les organitzacions Psicologia fisiològica, Psicologia experimental, Psicologia evolutiva, Psicologia de la personalitat, Psicometria, Ergonomia o enginyeria psicològica, Psicologia patològica, Psicologia animal o Psicologia comparada, Psicopublicitat, Psicologia de l’Esport, Psicologia política,...


Camps d'aplicació de la Psicologia (BARRIGA, S):

Psicologia escolar i educativa, Psicologia clínica, Psicologia social, P. industrial, del treball o de les organitzacions, Psicologia de l'esport, Psicopublicitat, Campanyes polítiques, “Counseling” o Assessorament psicològic, Psicoanàlisi, Teràpia sistèmica, Tractament de psicoteràpia breu (centrada en el client), ...

Breu Història de la Psicologia

LA PSICOLOGIA PRE-CIENTÍFICA

Els pensadors grecs ja es van interrogar sobre la causa del moviment espontani dels éssers vius i sobre la capacitat cognoscitiva que els permetia dirigir-lo, i així van parlar d'un principi vital o ànima (en grec psykhé). Més tard hi va haver altres pensadors, com RENÉ DESCARTES, que consideren que en I'home hi ha dues parts ben diferenciades: I'ànima i el cos.

PLATÓ

El psiquisme humà consta de tres elements:

Intel·ligència (al cap)
Apetit irascible (al pit)
Apetit concupiscible (al ventre).

(El mite de l’àuriga. / Idees: El mite de la caverna)

ARISTÒTIL

ARISTÒTIL (S. IV a.C.) va distingir tres tipus d'ànimes o principis vitals. Una de vegetativa pròpia de les plantes, que les permetria fer les funcions de nutrició i reproducció. Una altra de sensitiva, pròpia dels animals, que, a més d'acomplir les funcions anteriors, els permetria el desplaçament i la sensibilitat. I una tercera, intel·lectiva, pròpia de I'home, que li permetria acomplir dos tipus de funcions: a) les vegetatives i les sensitives, que I'home té en comú amb les plantes i els animals (psiquísme inferior: sentits i apetits) i b) les específicament humanes (psíquisme superior: intel·ligència i voluntat). D'aquesta manera va sorgir la primera teoria psicològica, la de les facultats o potencies de l'ànima.

SANT TOMÀS

El segle XIII, i seguint en part ARISTÒTIL,, TOMÀS D'AQUINO divideix les potencies de I'home en a) orgàniques (vegetatives i sensitives) i b) inorgàniques, espirituals (enteniment i voluntat). Es preocupa també de manera especial de les relacions entre el cos i I'ànima.

DESCARTES

El segle XVII DESCARTES considera I'home compost per dues substàncies diferents, I'ànima o la ment, la característica fonamental de la qual és el pensament, i el cos, que és material, i la seva característica fonamental és I'extensió. Bé que estava preocupat també per les relacions entre I'ànima i el cos, abandona, malgrat tot, la teoria de l'anima com a principi vital del cos i amb això obre noves perspectives en el desenvolupament de la psicologia, a la qual des d'aquest moment s'ofereixen dues vies antagòniques de desenvolupament:
una de mentalista i
una altra de materialista (mecanicista).

Així com Socrates influeix sobre el pensament de Plató i Aristòtil, Renée Descartes dona pas a dues línies de pensament modern: mentalista i mecanicista

El concepte d'ànima va anar desapareixent del camp d'estudi de la psicologia i al seu lloc van sorgir els termes ment i consciencia.

L’aspecte mentalista influeix en el paradigma mentalista de Wundt (Estructuralisme. S. XIX) i en la psicoanàlisi de Freud (s. XX).

Per altra part, l'aspecte materialista de la psicologia cartesiana va influir en psicòlegs francesos i alemanys durant els segles XVIII i XIX, així com en el funcionalisme americà de W. James (s. XIX) i, més tard, en el conductisme de Watson i reflexologia de Pavlov.

També el segle XVII el filòsof anglès JOHN LOCKE, que va postular I'origen sensible de tot coneixement, va iniciar el tema de l'associació d'idees, que tingué importància en I'explicació del coneixement.

LA PSICOLOGIA CIENTÍFICA: DIVERSES ESCOLES:

A mitjan segle XIX els psicòlegs ja consideren que el seu objecte d'estudi forma part del món de la naturalesa i en busquen I'explicació en termes naturalistes, cosa que possibilitarà el pas d'aquesta psicologia racional a una psicologia científica, experimental.
Encara que no es pot parlar d'un sistema de psicologia ni d'un rnètode psicològic únic. El camp de la psicologia contemporània es reparteix entre una sèrie de corrents o escoles, cada una de les quals entén de manera diferent l'objecte de la psicologia, s'ocupa de problemes psicològics diversos i n'enfoca I'estudi amb mètodes específics.


L'ESTRUCTURALISME

El primer laboratori de psicologia va ser fundat a Leipzig (Alemanya) per WILHELM WUNDT el 1879, i aquesta data es pot considerar el començament de la psicologia científica. WUNDT es va ocupar, sobretot, de I'estudi de la percepció i va pensar que la vida mental es pot reduir a elements simples (les sensacions) que s'associen entre ells i originen I'estructura de la consciencia. Aquesta psicologia es coneix amb el nom d'estructuralisme (o associacionisme) i fa servir com a mètode la introspecció controlada. Aquest corrent va ser continuat als EUA per E.TITCHENER.


El FUNCIONALISME

A la mateixa època, a Harvard (EUA), WILLIAM JAMES es va interessar també per la fisiologia dels sentits i pels problemes de la sensació. La seva psicologia rep el nom de funcionalisme, en oposició a I'estructuralisme, perquè considera que la vida mental és en funció de la vida humana perquè es preocupa més de l'estudi de l'activitat mental que de la descripció dels elements que constitueixen els estats de consciencia. Entre els seus continuadors podem assenyalar JOHN DEWEY.

Al començament del segle XX neixen tres noves escoles psicològiques:
La gestalt, la psicoanàlisi i el conductisme.

LA GESTALT

L'Escola de la Forma (GESTALT) va sorgir a Alemanya. MAX WERTHEIMER, KURT KOFFKA i WOLFGANG KÓHLER en són els principals representants i estudien sobretot la percepció, entesa no com la suma de sensacions (WUNDT), sinó com un tot estructurat.

Köhler, juntament amb Wertheimer i Koffca, és un representant qualificat de la Gestalt

LA PSICOANÀLISI

La psicoanàlisi és la denominació d'una altra escola, fundada per SIGMUND FREUD, metge de Viena, que en el seu treball amb malalts mentals, sobretot amb histèrics i neuròtics, es va convèncer del caràcter irracional d'una part del comportament humà, va recórrer a l'inconscient per explicar-lo. Aquesta escola, molt desenvolupada als EUA, es preocupa de manera especial pel tema de la motivació de la conducta, i destaca per la practica d'un mètode de psicologia clínica.

Sigmund Freud, creador de la psicoanalisi

EL CONDUCTISME

El conductisme, escola americana fundada per JOHN C. WATSON, rebutja el concepte de consciencia com a objecte d'estudi científic, per que el considera una resta de la creença medieval en I'ànima, i proposa estendre a la psicologia humana alguns dels mètodes de la psicologia animal: investigacions que es basen en treballs de laboratori sobre comportament animal (THORNDIKE) i en particular estudis sobre reflexos condicionats (PAVLOV). WATSON considera que la tasca de la psicologia és I'estudi de la conducta, entenent com a tal els moviments en el temps i'espai que permeten explicar l'adaptació de I'organisme al medi i que, com que són observables, no requereixen I'ús de la introspecció (mètode que rebutja per que el considera no científica).
Un continuador destacat d'aquesta escola és BURRHUS FREDERIC SKINNER. Actualment continua vigent a través del neoconductisme.

El rus Pavlov (reflexologia) que, juntament amb Watson i Skinner, són els majors representants del conductisme

EL COGNITIVISME

Finalment, ben entrat el segle XX neix la psicologia cognitiva, que es preocupa de les qüestions de l'aprenentatge, de la memòria i del coneixement. Aquest corrent explica el comportament humà a través dels processos i de les estructurat mentals del subjecte. Hi ha influït el desenvolupament de la cibernètica. els treballs de NOAM CHOMSKY sobre la conducta lingüística i la psicologia genètica de JEAN PIAGET, que va fer estudis evolutius de la conducta humana. Entre els iniciadors d'aquesta escola es poden esmentar MILLER, GALLANTER i PRIBRAM.

Jean Piaget, cognitiu, conegut pels seus estudis sobre psicologia evolutiva

PSICOLOGIA HUMANISTA

Sorgeix a mitjans del s. XX com a conseqüència de que una sèrie de psicòlegs procuren “humanitzar” la Psicologia, probablement influïts per l’existencialisme de J.P. Sartre. Els temes preferits són els valors humans, la llibertat, la responsabilitat, sentit de la vida i les relacions interpersonals.
Destaquen, entre d’altres, Carl R. Rogers que crea el concepte del sí-mateix i també una teràpia centrada en el propi client, en la que el terapèute és un mirall en el que es reflecteix el client qui esdevé terapèuta de sí mateix (ajudat pel terapèuta professional); així com Maslow (1916-1970) que presenta una teoria sobre la motivació humana basada en una jerarquia de les necessitats humanes, des de les necessitats més bàsiques, les fisiològiques, fins a les superiors: l’”autorrealització” de la persona i el seu coneixement i saber.


Vídeo nº 6: “Pasado, presente y futuro”

- Per què som tant semblants i tant distints uns i altres:
Estam determinats per l’herència?
O Ens formam a partir de l’experiència?.


- “La Psicologia és l’estudi científic del comportament de l’individu i dels seus processos mentals”.


- Els psicòlegs:
Intenten comprendre i explicar els comportaments de les persones i dels animals.
Igualment, de les seves causes i dels seus canvis.
Intenten predir i controlar el comportament.
I donar solucions a problemes pràctics.

- Estudien la psicologia:
Pel coneixement general psicològic.
Per a millorar l’educació.
Per a reduir l’estress.
Per a estimular la tranquil·litat i reduir la violència i agressivitat.
Pel tractament dels trastorns mentals (* Trastorn de la personalitat múltiple – Dona -).

- Uns pensen en la base biològica i estudien el comportament animal.
Per què actuen com ho fan les/els alumnes amb professors/es guapos/es?
Varies raons possibles.
Per violació de les expectatives?
L’humor és conseqüència de violació de les expectatives. Noticia.

- Factors disposicionals (constitucionals): Factors personals implicats en el comportament. Són interns i són característiques i potencials del nostre interior.
Constitució genètica.
Característiques de la personalitat.
Actituds i estats mentals.

- Factors situacionals (ambientals): Agents externs que provenen del medi en el que el comportament té lloc.
Estimuls sensorials.
Recompenses.
Accions dels altres.
El context en la situació: Els vaquers. “París en primavera”.

- P300: resposta del cervell a un estímul inesperat. Experiment: Habitualment es donen noms d’homes i, esporàdicament, noms de dones.

Nivells d’anàlisi: Micro, molecular, molar.

Nivell micro d’anàlisi:
Ones P300
Memòria
Hormones i comportament sexual.

Nivell molecular d’anàlisi:
Velocitat de reacció a un estímul simple.
Llenguatge del cos.
Robert Rosenthal a Harvard:
1 Comunicació no verbal (sense paraules):
1.1 Expressió facial.
1.2 Moviment del cos.
1.3 To de la veu.
1.4 Canals primaris:
1.4.1 Canals redundants
1.4.2 Canals en contradicció.
2 Influència en el tractament d’alcohòlics:
2.1 Veu hostil: no convenç
2.2 Veu amable: convenç.



Nivell molar d’anàlisi: Amples unitats de comportament en condicions complexes.

Nivell cultural i experiències socials: Factors determinents.
Comportament violent
Atracció sexual.
Treball i productivitat.
Interaccions terapèutiques.
Naturalesa dels prejudicis.

- Problemes comportamentals amb grups minoritaris.

- La Psicologia és una ciència.

BIBLIOGRAFIA

FERNANDEZ TRESPALACIOS, J.L.: "Introducción a la Psicologia". UNED. Madrid, 1992.
SAHAKIAN, William: “Història de los sistemas de la Psicologia”. Ed. Tecnos. Madrid, 1982.
BARRIGA, S.: "Psicologia General". Ed. CEAC. Barcelona, 1985.
CAPARROS, Antonio: “Historia de la Psicología”. Ed. CEAC. Barcelona, 1980.
DELAY i PICHOT "Manual de Psicologia". Ed. Masson. Barcelona, 1988.
ECHANO, J. I d’altres: “Filosofia. Hermeneia. 3r. de BUP”. Ed. Vicens Vives. Barcelona, 1992.
BELLOCH, E. i TEJEDOR, C.: “Filosofia. 6º”. Ed. SM. Madrid, 1975.
GARCIA GUTIERREZ, J.M. “Psicologia. Bachillerato”. Ed. Laberinto. Madrid, 1996.
GÜELL, Manel i MUÑOZ, Pep: “Introducció a la Psicologia. Ensenyament Secundari”. Ed. EGA. Bilbao, 1993.
PAPALIA, Diane E. i WENDKOS OLDS, Sally: “Psicologia”. Ed. Mc Graw Hill. Madrid, 1994.



Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Humanista Social
Octubre de 2009