diumenge, 21 de juny de 2009

Solstici d’estiu. Montserrat Ponsa i Tarrés

Solstici d’estiu. Montserrat Ponsa i Tarrés

Quan anys enrera s’acostava la celebració, del 23 de juny, tots esperàvem neguitosos l’arribada d’aquell vespre màgic que ens feia carregar piles per a seguir endavant. Fèiem una rotllana al voltant del foc mentre cantàvem i saltàvem feliços i esperançats.

També, per a tenir la possibilitat d’estar prop dels nostres amics, i per què no, d’algun en especial, aquell que feia bategar el nostre cor de manera diferent. Va ser aquella nit, fa ja una pila d’anys, que vaig donar el si al que seria el meu amor a per vida, el pare dels meus fills.

Quan res era fàcil, organitzar una revetlla costava déu i ajut, les economies eren minses però l’enginy i il·lusió feien miracles. Ens conformàvem amb una bona foguera, amb música que algun veí posava en una gramola per a ballar, amb algun refresc escadusser, alguna patata escalivada a la cendra d’aquell foc ja finit, que havíem preparat amb tots els trastos vells recollits casa per casa. La preparació era llarga, s’ho mereixia.

Fins ara, mentre nedàvem en l’abundor, les gresques sovintejaven tant, sense importar el motiu, que el solstici ha restat a l’anonimat dels més joves.

Tampoc saben què significa cap de les diades que els més grans festegem, tant se’ls en dóna. És cosa de vells asseguren.

És certament una llàstima perquè tot té relació amb la Naturalesa, aquesta mare que ens envolta, que ens prodiga de flors i fruits, que ens procura benestar, que te cura de l’aigua i de l’aire que respirem. Llàstima que massa vegades no la tractem com cal, l’embrutem amb deixalles, amb fums i gasos, malmetem els arbres i arbusts, sense respecte.

Per què ningú es pregunta què suposa, per a la vida humana, el solstici d’estiu o, en altre moment el d’hivern.

La gent del camp ho sap be. Avesats a mirar sempre el cel per temor a tempestes que se’ls enduen les collites, coneixen el millor moment per a sembrar els productes d’horta, fruits o cereals. Els cicles eren sagrats per a la sembra. Però... sembla que ara també ho hem modificat gràcies a les nostres disbauxes. Les estacions que marcaven les temperatures i les pluges no tenen a veure en les d’abans.

Serà que la Naturalesa s’ha enfadat pels mals tractes rebuts i ens vol passar factura per les malvestats ocasionades?

O perquè s’adona que li hem perdut el respecte, que sembrem i cultivem fora de temps, que utilitzem productes per a fer créixer més de pressa qualsevol enciam, que colorem les pastanagues, que produïm tomàquets que només tenen el nom però no el sabor ni la textura d’aquest deliciós fruit de la nostra terra imprescindible per a una taula d’estiu?
Festegem el solstici, celebrem-lo amb els amics i ensenyem, als més joves, que totes les coses tenen sentit... També el solstici d’estiu.

Rosa Puig, metamorfosi standard

Rosa Puig, metamorfosi standard









Mirau els efectes devastadors de com la política trituradora ètica del matisme popular converteix un bombonet digna de portada d'Hola (de fet, Matas la va triar com a florer que adornàs les Juntes del seu Govern i li va adaptar la Conselleria d'Afers Socials com a Conselleria dedicada al President) en una màscara reflex del seu esperit o consciència: Rosa Puig abans i desprès de passar a desenvolupar la seva tasca política com a Consellera de la Presidència (entre d’altres, Turisme Jove) del PP de Jai Mito Mematas.
Com a mostra basta un botó: Tots els altres són iguals.



dimecres, 10 de juny de 2009

Home, pel·licula de Yann Arthus-Bertrand.


Home, pel·licula de Yann Arthus-Bertrand.

(Rebut, per correu electrònic de "Quin Port Volem?". Moltes gràcies)


Pel·licula documental, molt bona, que pots veure a You Tube fins dia 14 de juny




Estarà a youtube fins el 14 de juny.

Passau l'enllaç, la trobareu molt interessant...

dimecres, 3 de juny de 2009

Tu ets el problema, no la solució

Tu ets el problema, no la solució

Viu i deixa viure. Viu bé i procura el bé als altres. Però no, el teu lema és just al revés, "tot per als meus, encara a costa dels altres, encara que el mal de l'entorn m’impregni a mi mateix i a tots els meus. Váyase Sr Gonzalez. A Zapatero ho anem a fer fora ... a partir del 7 de juliol (del 2009), sense esperar al 2012, que és el que vol la democràcia. És que jo només respect la justícia i la democràcia quan em convenen. Al poble treballador no el respect mai a no ser que estigui afiliat al nostre Partit ".

Només el cinisme sense ignorància o la ignorància mancada de cinisme poden permetre que el problema ofereixi solucions. “Ara és l'hora d'aquestes solucions”, és a dir, del problema, el cinisme i la ignorància
.

A les Illes Balears la nostra terrorífica Rosa repta la seva oponent socialista a tenir un "cara a cara" a la Tv de la COPE (no sé si "moderat" per Federico Gimenez Losantos). Lògicament, Teresa qui ja va patir en les seves carns l'ímpetu mitiner de Rosa en debats electorals, ha declinat la invitació. Rosa s'ha afanyat a declarar: "Si té por de debatre amb mi, com ens podria defensar a Europa?" Fins i tot jo, que m’atreveixo amb practicament tot i tots, declinaría un debat amb Rosa: No escolta, no respecta els torns i brama més que parla, agredint a l'oponent (així ha estat totes les vegades que l'he vista en un debat a TV). Teresa utilitza arguments racionals, Rosa utilitza tècniques demagògiques i agressives com les que s'utilitzen en "la Noria", la qual cosa seria un handicap per a ella mateixa en el cas que la majoria dels votants fora gent tranquil, intel·ligent i racional. Però en política, com a TV., triomfa més la bronca estil "Noria" que l'argument racional, com ja va passar en la condemna de Jesús pel seu propi poble, sense atenir-se a cap raó i només sí als impulsos viscerals.

En el vèrtex del sistema, Maria Dolores (2), de dolç físic i àcid verb, ha declarat que, en cas de victòria del Pep, Zapatero haurà de convocar eleccions anticipades. Bonic error induït a l'auditori, bonic criteri antidemocràtic de la democràcia. Actituds que comparteix el seu número 1, Mariano i una gran majoria de polítics del seu Partit. Aquesta és una altra constant del Pep, la impaciència quan no governa: tot és excusa per pressionar l'anticipació de les eleccions en aquestes ocasions. (l’actual consulta, no enganyem a la gent, no pregunta sobre l'opció política que es vulgui per dirigir el Parlament i Govern estatals, sinó el model d'Europa que es desitja. Zaplana ja demanava el canvi pocs dies després d'haver perdut les eleccions generals de 2004. El 18 de juliol de 1936 la dreta espanyola es va aixecar en armes contra les institucions i el poble democràtics, només 5 mesos després d'haver perdut les eleccions. Maria Dolores, Mariano i els seus partidaris, calma, piano, piano i cada cosa al seu temps.