dimecres, 31 de març de 2004

Contingut de març

.
15 de març:
- Cansats de titulars i saturació d’informació
- Estrenam democràcia

16 de març:
- Estrenam democràcia?

17 de març:
- La República haurà d’esperar
- Aprendre a sumar

19 de març:
- Fair Play Popular. Enhorabona

22 de març:
- Veritats a tenir en compte

24 de març
- John F. Kerry, únicament “un poc menys, però del mateix”
- John F. Kerry manté la pressió sobre Zapatero.
- Al terrorisme i al neofascisme no se'ls deu lluitar, es deu evitar-los per convenciment.
- Aznar perd, en TV5, l'oportunitat de redignificar-se i opta per incrementar el perill sobre el poble espanyol.
- Sharon i sharonistas, assassins.
- Occident i Comunitats Internacionals, blanes i hipòcrites.

25 de març:
- Aznar a TV5 i una mica més
- Alguns escrits d’avui al Diari Balears

27 de març:
- Compartir... Jordina Marco (missatge de Toni a Balearweb)
- Pacte per la mobilitat. GOB

28 de març:
- Un món al revés: Desagraviant l'agraviador


diumenge, 28 de març de 2004

Un món al revés: Desagraviant l'agraviador

.
En el funeral de l'Estat per les víctimes del terrorisme el germà de dos morts ha increpat a Aznar: “Vè. És el veritable culpable de l'atemptat”. A la sortida el President de la Generalitat, del PSC-PSOE, s'ha apropat a Aznar i li ha dit: “Això que li ha dit aquell Sr. és una tremenda injustícia”. Voluntària o involuntàriament el Sr. Maragall s'ha equivocat moltíssim. Aquell home és víctima innocent del dolor (als germans se'ls sol estimar i dol molt perdre'ls injustament), mentre que Aznar és causa culpable del mateix dolor (i Maragall, que va fer un gest erroni de falsa diplomàcia, ho sap, i aquell Sr. ho sap i Aznar ho sap i els qui vitoreen, aplaudeixen i desagreugen al seu líder ho saben, encara que diguin el contrari). La veritable injustícia és la que hem rebut les víctimes, els familiars i amics, així com tot el poble de Madrid, Espanya i Europa. I més del 90% dels espanyols fa més d'un any li vam dir “No a la guerra de L'Iraq” i no ens va fer el més mínim cas. Alguna responsabilitat deu tenir l'home que no només nega el diàleg als presumptes terroristes, sinó també criminalitza als nacionalismes democràtics. I ni Maragall ni Zapatero (que sàpiga no ho ha fet) es poden erigir ni en déus ni en pobles magnànims i perdonar-li les seves greus responsabilitats, ells no són les víctimes d'aquest atemptat. Les víctimes som tots. S'han fet dos grans funerals per les victimes de l'atemptat (u de Madrid i un estatal), però cap acte multitudinari de desgreuge a les victimes, com si se n'ha fet un a l'agraviador. Un món al revés, Sr. Maragall. Una inversió que no pot rebre la legitimació ni del President de la Generalitat ni de cap humà de bona voluntat. Per a mi no val ni tan sols invocar que no va haver mala fe en el seu error. Ni tan sols, des d'aquesta presumible bona fe, el demanar perdó. Aquest perdó no retornaria la vida de cap dels milers de morts innocents, ni rescabalaria a cap de les famílies del dolor causat. No demano cap venjança, demano tota la serenitat, veritat i justícia del món. En cas contrari seguim donant suport i legitimant aquest món al revés.

dissabte, 27 de març de 2004

Pacte per la mobilitat. GOB

.

----- Original Message -----
From: "GOB-Informacio"
To: "distribucio"
Sent: Friday, March 26, 2004 3:49 PM
Subject: [infoGOB] pacte per la mobilitat


ELS ORGANITZADORS DE LA VI MARXA PEL TREN DEMANAM UN PACTE POLÍTIC PER LA MOBILITAT SEGURA I SOSTENIBLE A MALLORCA


Des de l'any 1998, any en què es realitzà la primera Marxa pel Tren, els polítics de la comarca de Llevant de Mallorca donen un exemple que volem que s'expandeixi a Palma i Madrid. En les sis marxes que duim realitzades, representants del poble de tot signe polític han deixat enrera les diferències ideològiques per unir esforços per dotar als seus ciutadans del transport públic que es mereixen. Volem que l'exemple dels batles i partits polítics de Capdepera, Artà, Son Servera, Sant Llorenç i Manacor vagi més enllà d'aquestes poblacions. Els organitzadors de la Marxa Pel Tren 2004 demanam un "Pacte per la Mobilitat Segura i Sostenible a les Balears". Demanam que els nostres representants al Govern de les Illes Balears i al Govern Central de Madrid es posin d'acord per tirar endavant d'una vegada per totes un tren digne pels ciutadans de Mallorca.

Per ser com la península, la nostra illa hauria de tenir 225 quilòmetres de vies (paradoxalment, a principis de segle XX en va arribar a tenir 250). Per arribar a la mitjana europea, hauríem de sobrepassar els 300 quilòmetres de xarxa ferroviària. Actualment només en tenim 76 i el nostre és dels pocs trens d'Europa, per no dir l'únic, que encara funciona a gasoil i no amb electricitat. No podem continuar duplicant la mitjana estatal de morts a la carretera sense que els nostres representants s'uneixin per posar fre a aquest desastre. Enguany ja han mort 49 persones, i només han passat 3 mesos d'un any que es presenta encara més fatídic. S'han de millorar les carreteres, sens dubte, han d'arribar doblers per això, però també n'han d'arribar pel transport públic, i en especial, pel tren.

L'any 1998 un grapat de personatges de Mallorca entre els que hi havia Maria del Mar Bonet, Tomeu Penya, Miquel Barceló i Miquel Àngel Nadal es varen posar la camiseta de la primera Marxa Pel Tren de Llevant per unir-se a la nostra reivindicació. Enguany hem recuperat aquella idea i l'hem ampliada no només a persones estimades per tots de Mallorca sino també a gent que és coneguda arreu de l'Estat com ara Manel Fuentes, Beth o Lluis Llach. Amb el seu suport esperam que la Marxa de diumenge sigui un èxit i que el "Pacte per la Mobilitat Segura i Sostenible" sigui una realitat d'aquí molt poc temps.
http://www.mallorcaweb.net/trensi/


-----
GOB
C/ Manuel Sanchis Guarner, 10 baixos
07004 Palma de Mallorca
Tel: 971 496060
Fax: 971 496078
www.gobmallorca.com

Compartir... Jordina Marco (missatge de Toni a Balearweb)

.
----- Original Message -----
From: "Toni"
To:
Sent: Friday, March 26, 2004 12:40 PM
Subject: [BalearWeb] compartir...


Una noia estava esperant el seu vol en una sala d`espera d'un gran aeroport.
Com que s'havia d'esperar bastant, va decidir comprar un llibre i un paquet de galetes. Es va asseure en una sala de l'aeroport per a poder descansar i llegir en pau. Dos seients al seu costat, es va asseure un home que va obrir una revista i començar a llegir. Entre ells van quedar les galetes. Quan ella va agafar la primera, l'home també en va agafar una. Ella es va sentir indignada, però no va dir res. Només va pensar:
¡Que descarat; si jo no estigués tan cansada, li donaria una bofetada que no se n'oblidaria mai més!".
Cada vegada que ella agafava una galeta, l'home també n'agafava una. Allò la va indignar tant que no aconseguia concentrar-se ni reaccionar. Quan quedava només una galeta, va pensar:
"Què farà ara aquest abusador?".
Llavors, l'home va dividir la última galeta i va deixar la meitat per a ella.
Ah! No! Allò li va semblar massa!. Es va posar a bufar de la ràbia!. Va tancar el seu llibre i les seves coses i es va dirigir al sector d'embarcament.
Quan es va asseure a l'interior de l'avió, va mirar dins del bolso i a dins hi havia el seu paquet de galetes, intacte, sense obrir.
¡Va sentir tanta vergonya!. Només llavors va veure fins a quin punt estava equivocada. ¡Havia oblidat que les seves galetes estaven guardades dins del seu bolso!. L'home havia compartit les seves sense sentir-se ni indignat, ni nerviós, ni alterat. I ja no hi havia temps ni possibilitats per a explicar o demanar perdó. Però si per a raonar:
¿Quantes vegades en la nostra vida treiem conclusions quan hauríem d'observar millor? ¿Quantes coses no són exactament com pensem sobre les persones?
I va recordar que existeixen quatre coses a la vida que no es recuperen:
1- Una pedra, després d'haver estat llançada.
2- Una paraula després d'haver estat dita.
3- Una oportunitat, després d'haver-la perdut.
4- El temps, després d'haver passat.

Jordina Marco i Espigulé

dijous, 25 de març de 2004

Alguns escrits d'avui al Diari Balears



Lligat i ben lligat? Guillem Frontera


http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+116817


L'assassinat de Iassin. Nicolau Dols


http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+116796

Aznar a TV5 i una mica més (22-03-04)

Aznar perd, a TV5, l'oportunitat de redignificarse i opta per incrementar el perill sobre el poble espanyol.

Tremendament ximple? Tremendament dolent? Tremendament intel·ligent que es fa el ximple per a eludir responsabilitats? Patètic en la seva compareixença en TV5. Tenia l'oportunitat de dir que se sentia abatut, que mai hagués cregut que això pogués haver ocorregut, però que ara es feia, des d'un gran dolor, moltes preguntes, sense resposta clara; que en cas de responsabilitat hauria estat involuntària i de la qual demanava perdó. Però no. Va seguir mentint amb tota desvergonya (“jo no menteixo” “El govern no ha mentit mai” “jo no he perdut les eleccions”, “em vaig amb les mans netes”,... Santa desvergonya, santa imposició, santa negació). En l'única cosa que va estar a l'altura va ser a l'afirmar: “El resultat de les eleccions és totalment legítim”.

Igual que Bush, segueix sense “veure” la realitat. No li convé. I deu viure muntat en la farsa permanent, en la mentida permanent. En la seva misèria humana i humanista permanent. Fa poc més d'un any jo escrivia a una amiga de Mèxic qualque cosa així com: “Si Aznar i la seva política exterior representen l'Espanya Oficial estic avergonyit de ser espanyol”. Ara pens que és possible que em torni a sentir a gust pel fet de ser espanyol (veurem), però segueixo tenint vergonya aliena del nostre President en funcions. Quin desengany!

Avui la premsa portava uns titulars que ja no suposaven mantenir la seva única afirmació digna en l'entrevista: “El PSOE i algun grup mediàtic va utilitzar el dolor per a guanyar les eleccions”.

Per altra banda “Rajoy s'envolta dels més durs en l'executiva del PP”. Qui vaticinaven “Rajoy és molt més bo que Aznar” s'equivocaven: Ningú de bona fe pot donar la paraula al “llengua viperina gratuïta i capritxosa” Zaplana. La seva paraula, per si sola ja és una provocació, ja és un perill.
Així mateix Cardenal (Fiscal General) ha donat ordres als fiscals de les fiscalies autonòmiques que investiguin i pressionin als manifestants pacífics del dissabte de reflexió (com el nostre Delegat del Govern que va multar a un jove, fora mesura, per expresar el "no a laguerra"). La Fiscalia General (qualsevol fiscalia) té la missió constitucional de defensar al Poble. Aquí la Fiscalia General defensa al Partit del Govern i a tots els delinqüents del mateix, en contra del propi poble. Sembla ser que oposar-se pacíficament al “pucherazo” és una gran injustícia, mentre que el pucherazo i la responsabilitat en la invasió sagnant de l'Iraq i totes les seves conseqüències no ho és.

En el funeral de l'Estat per les víctimes del terrorisme el germà de dos morts ha increpat a Aznar: “Vostè És el veritable culpable de l'atemptat”. A la sortida el President de la Generalitat, del PSC-PSOE, s'ha apropat a Aznar i li ha dit: “Això que li ha dit aquell Sr. és una tremenda injustícia”. Voluntària o involuntàriament el Sr. Maragall s'ha equivocat moltíssim. La veritable injustícia és la que hem rebut les víctimes, els familiars i amics, així com tot el poble de Madrid, Espanya i Europa. I més del 90% dels espanyols fa més d'un any li vam dir “No a la guerra de L'Iraq” i no ens va fer el més mínim cas. Alguna responsabilitat deu tenir l'home que no només nega el diàleg als presumptes terroristes, sinó també criminalitza als nacionalismes democràtics. I ni Maragall ni Zapatero (que jo sàpiga, ell no ho ha fet) es poden erigir ni en déus ni en pobles magnánimos i perdonar-li les seves greus responsabilitats, ells no són les víctimes d'aquest atemptat. Les víctimes som tots.

dimecres, 24 de març de 2004

John F. Kerry, únicament “un poc menys, però del mateix”

John F. Kerry, únicament “un poc menys, però del mateix”

- John F. Kerry manté la pressió sobre Zapatero.
- Al terrorisme i al neofascisme no se'ls deu lluitar, es deu evitar-los per convenciment.
- Aznar perd, en TV5, l'oportunitat de redignificar-se i opta per incrementar el perill sobre el poble espanyol.
- Sharon i sharonistas, assassins.
- Occident i Comunitats Internacionals, blanes i hipòcrites.

John Kerry s'ha dirigit al presumible (vists els “moviments” del Parc Juràssic Violent intern i extern dubto que “arribem a reestrenar la democràcia”) futur President del Govern espanyol i, només matisant les declaracions del sanguinari equivocat Bush, li ha demanat el mateix: “No retiris les tropes de L'Iraq”.

Si, tal com els fets han demostrat, la guerra (el genocidi) no ha estat la solució del problema, sinó la injustícia, morts innocents, lladronici i agreujar del problema, una política inversa (encertada) propugnada pel rival demòcrata de Bush en les pròximes eleccions hauria d’haver felicitat al Sr. Zapatero i haver-li promès que ell, cas de guanyar les eleccions, també retiraria a les seves tropes, injustament massacrades i injustament assassines, d'Afganistan i L'Iraq i que es reintegraria a la disciplina de l'ONU i de tots els organismes mundials de garantia de la Pau i la Justícia.

I a fe que, pel llegit en “el Mundo”, aquestes pressions estan aconseguint el seu objectiu. Segons aquesta informació, sembla ser que Zapatero pensaria mantenir-se ferm en la seva promesa: “Les tropes de L'Iraq no seguiran aliades amb les tropes d'ocupació més enllà del 30 de juny, llevat que es passi el comandament a unes tropes de pacificació de les Nacions Unides”, però que, “a canvi” incrementaria el nombre d'efectius militars en Afganistan, “perquè Afganistan és Al Kaeda i Al Kaeda és un terrorisme enemic al que cal combatre”.

La intel·ligència mostrada en la campanya electoral (no entrant “al drap” dels neonazis que li cridaven Hitler a ell) em fa dubtar d'aquest pensament i d'aquestes idees que se li atribueixen amb aquestes o altres paraules.

Perquè al terrorisme injustificat, però que s’autojustifica pels assassinats governamentals que sofreix com els infligits per l’assassí Sharon i els sharonistas, no se li “combat”, no se li “venç”, sóc massa major per a no haver viscut més de 30 anys d'experiències terrorista i anti o contraterrorista i no haver observat que quant major és la lluita antiterrorista més creixen els grups i accions terroristes. Només en els pocs casos que s'ha canviat l'estratègia de la lluita frontal (el terrorisme, tots els terrorismes, sempre camina ocult) contra per la “d'asseure'ns a parlar, cedir ambdós, i acordar” s'ha acabat el terrorisme del grup concret. El terrorisme d'ETA fa temps que mostra millor predisposició per a acordar la pau que els antiterroristes terrorífics recalcitrants. Mentre que el terrorisme islàmic, com a tal terrorisme, és invencible: Les injustícies assassines d'Afganistan, L'Iraq i Palestina “creen” més de mil milions de terroristes de cor ja que no tenen força armamentística per a repel·lir l'agressió mitjançant el que seria una veritable guerra mundial. Mentre no desapareguin els neohitleres de la influència mundial gens ni ningú podrà “vèncer” a aquest terrorisme; només el diàleg, la justícia i el perdó (demanar-lo i donar-lo) ho podrien “evitar”. També existeix la teoria que al neoimperialisme i neofascisme sanguinari li convé el terrorisme per a les seves fins i que, intencionadament, no utilitza les estratègies eficaces per a evitar-lo.

dilluns, 22 de març de 2004

Veritats a tenir en compte (totes les veritats s'han de tenir en compte)

Veritats a tenir en compte (el Govern i tots/as):

Josep-Lluis Carod-Rovira (Secretari General de ERC):

"Parlant s'entén la gent".

I fins i tot, podríem afegir: Excepte els amants que poden entendre's d'altra manera, parlant (aquest diàleg, comunicació i veritat, que ens ha negat tant el Govern del PP) és l'única manera possible perquè pugui entendre's la gent.

Francisco José Ibarreche (Lendakari del Pais Basc):

"Es pot estimar el propi sense necessitat d'odiar allò altre".

Això ho diem nosaltres: Des del 11 de setembre de 2001 ho anem observant i patint: L'odi, fins i tot l'odi contra el mal, és mal conseller i no condueix més que a més mal.

divendres, 19 de març de 2004

Fair Play Popular: Enhorabona!!!

Fair Play Popular: Enhorabona!!!

Estava aquest matí en el principal polígon industrial de Palma. Havia anat a cercar la furgoneta al taller. Quan ja me n’anava, ja en el carrer, he sortit a veure si m'havien arreglat una cosa que havia oblidat revisar abans. Al sortir a revisar-la, una altra furgoneta em fa un senyal repetit amb el seu clàxon com es fa a un amic i s'atura al meu costat. Obre la finestreta (avui fa un dia gris i plovisqueja a Palma i és difícil reconèixer a la gent que va en els cotxes) i, efectivament, era un amic meu molt estimat. Un amic que mai amaga les seves preferències pel partit Popular (com jo mai amag el meu disgust per la política aznarista del sí a la guerra de l'Iraq i de la negació del diàleg i recerca del consens amb qui no són del seu Partit o parer). Amb un somriure obert i feliç m'ha donat la mà i m'ha dit: "enhorabona". Això és fair play! M'ha convençut de que una immensa majoria dels simpatitzants del PP senten i actuen com ell. Enhorabona també a ells. Així, l'enhorabona és per a tots (excepte per a aquells sortints o mediàtics concrets que actualment estan incitant irresponsablement): Enhorabona als guanyadors (estic convençut que tots som guanyadors), enhorabona a qui, com el meu amic i jo mateix, hem perdut, però amb fair play. Enhorabona a tots els espanyols.

dimecres, 17 de març de 2004

Aprendre a sumar

Mon pare me contava un acudit, o una historieta, mai es sap, que, tristament (justament en aquests temps que haurien de ser de gran alegria per a tothom, i molt especialment per a la majoria de gent del PP que no els hi agrada gens Aznar), estic recordant aquests dies: Un pare pagès du el seu fill, per primera vegada, a l’escola i li diu al mestre: “mestre, li mostri a sumar i a multiplicar, que a restar i a dividir ja n’aprendrà ell tot sol”. Quan vaig començar amb l’Arc pretenia que aquest fos un Arc per a tothom, des de Eivissa fins a Menorca, des del més petits fins els més grans, per a dones i per a homes, per a gents humanistes, pacifistes, ecològiques i honestes de totes les ideologies. Per això me fa tanta ràbia i me dol tant que aquest home dolent i perillós hagi fet una política inhumana, d’agressió i de divisió amb uns resultats tan eficaços, me dol que hi hagi tantes persones cegades de divisió i odi que siguin capaces de la confrontació visceral. Tots, dins un mateix arc ideològic global, en el que no hi hagi més confrontació que la de confrontar racionalment les idees. Ja han començat les desqualificacions (es cerquen motius extraordinaris per la victòria de l’humanisme solidari i nacional) i pressions dels amics interns i estrangers de n’Aznar (té un caràcter tan autoritari, prepotent, agressiu i de vinagre que no comprenc com en pugui tenir ni un tot sol d’amic. I no me digueu que faig llenya de l’arbre caigut. Fa més de dos anys que m’he dirigit a ell i als seus amics i li he demanat, per al seu propi bé, i per al nostre, que canviàs: més diàleg i consens i menys polarització, crispació, violència, agressió i vinagre)

La República haurà d'esperar

Me sap greu per el meu admirat i molt valorat Josep-Lluis Carod-Rovira i per tots els republicans. Però si se confirma que el Rei es va negar a signar l’Estat d’excepció i la suspensió d’eleccions que li presionaven, durament, Aznar i els seus, ja tendrà dos avortaments de dos cops d’Estat (un militar i un civil) en favor del sistema democràtic en el seu haver. I això és molt de capital democràtic. Certament, en teoria, prefereixo una República (res pública: un país de tots) que una monarquia (mono arquia: poder de un), però, dins el món de la realitat actual, prefereixo una monarquia parlamentaria en que el cap d’Estat sigui el Rei Juan Carlos que una hipotètica república democràtica en que el cap d’Estat fos el president Aznar (o el president Bush). Lo dit, si es confirma el presumible paper del Rei de fa dos vespres, moltes gràcies, per segona vegada, Majestat. I la República que esperi a un temps on no hi hagi estadistes democràtics com Bush, Blair o Aznar.

dimarts, 16 de març de 2004

Estrenarem democràcia?

Ahir deia: Estrenam democràcia!!! Avui me deman si l’arribarem a estrenar. Hi ha massa coses que me preocupen. La història (en el 1936 varen capgirar els resultats de les urnes, mitjançant fins i tot una guerra de tres anys, per que no estaven conformes en haver perdut) i massa fets que no m’agraden gens: Massa manifestacions qüestionant la realitat legal i justa dels resultats, quan si algú ha fet trampes al seu favor són els mateixos que ara posen qüestions, les declaracions del parcialíssim Delegat del Govern, el missatge de Jaume Escales informant de les calumnies sofertes pel seu pare per part de senyores majors “ultres”, i la conseqüent persecució i denuncies policials, el missatge de Paz que ens informava de l’intent de “cop d’estat civil del PP” el vespre passat, intent que, a jutjar per les declaracions de Palacio i Zaplana, deu seguir en marxa. On estar el fair play? Per favor, “tengamos la fiesta en paz”! En moments com aquests és on es mostra i es veu la vertadera categoria personal de les persones. No ens decepcioneu, ni res pitjor. Després de la positiva actitud i formes de la Vicepresidenta del Govern felicitant al PSOE pels resultats electorals...
.

dilluns, 15 de març de 2004

Estrenam Democràcia

Avui, dilluns dia 15, primer dia de la futura nova democràcia.

Fa un cert temps (un poc mes d’un mes) vaig escriure un article: “Ni una mort més”. No sé si seria oportú el publicar-lo.
Les tribulacions d’un president. Quin horrible final, quin balanç més trist. La veritat, me fa molta pena; però aquesta pena no ens ha de fer oblidar que depuri les seves responsabilitats polítiques i penals. I, Zapatero que no es cregui el Rei Sol capaç de la magnanimitat del perdó. No és a ell a qui ha fet el mal, és al poble; no és ell qui ha de perdonar, és el poble qui ha de jutjar.
Prest s’haurà acabat el parcialissim Fiscal General de l’Estat. Prest s’haurà acabat el parcialissim Delegat del Govern. Prest, la que ens fa avergonyir ministra d’Exterior, el d’Interior, el de l’Exercit, l'Arenas, el portaveu,... ell mateix. “¡qué felicidad, vivir sin Ansar!”.
I quan parlarem de la “conjura de los necios”? I quan suspendrem la LOCE? I el PHN? I quan tornaran els soldats?. Tantes coses!
.

Cansats de titulars i saturació d’informació

Aquest és el primer escrit d’aquest weblog (15-03-2004)

Aquests dies, respostes dels candidats de les eleccions (tots, d’una manera o d’una altra varen contestar excepte el PP, sols UM va contestar el que demanavem), mort de Joan Riaudavets, amic de 114 anys, l’home més vell del món, la celebració dels Castallers de Mallorca que s’enfilen fins al cel, l’horrible atemptat de Madrid, la manifestació conseqüent, la manipulació tendenciosa de la informació per part del Govern Central, els resultats de les eleccions,... he tengut que canviar tantes vegades les portades de l’Arc-46, en ocasions vàries en un mateix dia, que he decidit que seria millor mantenir el WEB un poc més permanent i anar donant les informacions canviants a través d’un weblog. Així neix aquest “diari personal” (tot i que voldria no haver d’escriure-hi res quasi mai: l’absència de noticies són bones noticies) de l’Arc-46.

Per altra banda fa estona que rebem massa correus electrònics (la majoria spamm anglès), tants que cada dia he d’esborrar més de 300 missatges i molts d’ells deuen ser bons i, fins i tot, urgents, molts d’ells dirigits a nosaltres mateixos i se’n deuen anar a la paperera involuntàriament. És per això que aconsell que les publicacions necessàries en català les faceu als foros de Balearweb i Vilaweb :
I en castellà (en castellà no he trobat cap fòrum obert general. Si en coneixeu algun el me podríeu dir i ho informariem).

Igualment les noticies de correu en castellà les podeu enviar a través de les llistes de Balearweb (Envia un e-mail a
i en el cos del missatge escriu: subscribe llista , així com l'adreça de la llista a la que s'han d'enviar els missatges que es volen distribuir
I en castellà a “Aprendiendo”
Per a subscriure's: aprendiendo-alta@eListas.net
Per a enviar missatges a la llista: aprendiendo@eListas.net ).

Finalment, els missatges urgents (indicant si són per a publicar o no) els podeu enviar a través del formulari de l’Arc-46
o a través de la llista de l'Arc Mediterrani 
Llista Arc Mediterrani a YahooGroups 
Els enllaços no es fan directament (podeu marcar-los, copiar-los i enganxar-los a la barra corresponent, la d'Internet o "enviar a" del correu electrònic).

Sort i comunicació oberta i permanent.

Antoni Ramis Caldentey

dimecres, 3 de març de 2004

Apunta't a la vida


Entre tots podem, dia 14, despertar-nos d'aquest miserable horrible malson i començar a veure i viure unes Illes, una Catalunya, una Espanya i un món millors.



No te conformis amb votar, afilia't. Per a un món no ja millor, sinó sols habitable, afilia't i vota.



T'imagines com es deu poder respirar als enderrocaments i llocs bombardejats afganesos, iraquians o palestins? T'imagines com es podria (podrà) respirar i viure a Mallorca o Eivissa una vegada totalment balearitzades (si es segueix a aquest ritme, dins uns pocs anys)?



Si ets jove, menor de trenta anys (o més jove de 114 anys) i vols que tu, els teus fills i els teus nets puguin respirar i viure en un futur immediat, afiliat als verds i viu ecològicament.



Els Verds no sols és un Partit polític, sinó que és una organització que defensa la globalització ecològica (l'equilibri de tota la vida a la Terra, i entre ella, la humana, certament), la defensa d'aquesta vida i la necessària sostenibilitat en el creixement humà a la Terra. Més que un partit polític és una organització per a la supervivència. D'aquí surt l'important creixement d'aquest Partit i Organització a tot el món conscient de la responsabilitat de la necessitat de fer que aquest segueixi essent habitable, viu, així com també als programes dels altres Partits humanistes.



Per això, no te conformis en votar el proper dia 14 opcions ecologistes, afilia't i col·labora amb nosaltres la tasca defensiva i recuperadora de la vida. No, si ja pertanys a un Partit humanista social, no canviïs, però si no estàs afiliat o si ho estàs a un on la vida i la solidaritat humana no són els dos primers principis del teu Partit, canvia i vine amb nosaltres. Entre tots podrem mantenir i recuperar un món habitable i respectuós amb la natura, paisatge i les persones, les seves cultures, la seva llengua, la seva vida...



No esperis més. Vine: http://www.elsverds.com/ i no ho facis tot sol. Vine amb els teus amics i amigues. I si tu ets un empresari turístic o constructor, o un treballador a aquests camps, o si tens els teus fills a un col·legi religiós o no, també ets la persona adequada per ser "defensor de la vida i la sostenibilitat de la Terra" I difon aquest missatge, entre les teves llistes de distribució. Entre tots ho podrem tot. I "més greu que les malícies greus dels dolents és la passivitat i immobilisme dels bons". No esperis. Truca'ns ara mateix. Les Illes, Espanya i el món te necessiten i necessiten la teva actitud.



Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
03-03-2004






Desprès d'afiliar-te, conta'ns que ho has fet