dissabte, 25 de juny de 2016

Dia 26 de juny. Unes Illes més nostres


El 26 de juny, per problemes d'identitat del psoe (no sap si és més de dretes o més d'esquerres: Va rebutjar aliar-se amb pp i ciudadanos i investir a Rajoy com a president i també va rebutjar pactar amb podemos i ser ell el president del govern), repetim les eleccions generals del passat 20 de desembre.

Pel que a les nostres Illes fa referència els quatre partits o coalicions que poden obtenir algun diputat que ens representi a la capital de l'estat son:
- PP
- Psoe
- Ciudadanos
- Units Podem MÉS

Al pp tradicional ja el coneixem. És molt difícil ser bona persona i intel·ligent i votar-lo. És un partit capitalista i antisocial. Paradigma de la corrupció, de la desigualtat, falsetat, injusticia, política bruta,...

Ciudadanos és la marca blanca del pp; un partit també capitalista i antisocial, que hagut de néixer per a sumar al pp donada la forta baixada dels primers en els ulls dels seus votants intel·ligents i amb la suficient vergonya que l'impedeix votar-los.

El psoe, com he dit abans i tots hem pogut comprovar des del 21 de desembre passat, té una crisi d'identitat: té una certa nostàlgia del seu socialisme passat, però també segueix el pragmatisme del capitalisme antisocial present: Amb l'únic que ha pactat ha estat amb l'ultra ciudadanos (l'únic que defensa les polítiques que va imposar Bauzá a les Illes Balears a l'anterior legislatura autonòmica).

"Units podem més" és una coalició formada per Esquerra Unida, Podemos i MÉS. Com a coalició és la única agrupació que avantposa, en les seves polítiques, el benestar de les persones per a damunt la creació de riquesa capitalista (riquesa capitalista que, finalment, per la experiència recent, sols serveix per a incrementar la riquesa del 2% més ric de la població, però no per al bé comú del 100% de la mateixa).

Pel que fa a Més, integrat dins aquesta coalició és l'únic dels sis partits (pp, psoe, ciudadanos, eu, podemos i MÉS) que no és un partit estatal sinó que és un partit autonòmic de les Illes caracteritzat per ser ecologista, socialista, sobiranista, i democràtic, que va néixer per a sumar (ell mateix ja és una coalició d'un conjunt de partits que comparteixen aquests quatre principis: PSM, Entesa, Iniciativa, Verds, EQUO, i multitud de partits locals com el Bloc per Felanitx).

Jo ho tenc molt clar, prefereixo els partits que treballen per a les persones que aquells que ho fan per als mercats. També els més propers que els més llunyans, els més democràtics que els més autoritaris.

També tenc clar que una veu sobiranista balear, d'un partit sobiranista balear al Congrés dels Diputats, faria més per les Illes que 349 diputats de partits estatals. I aquesta veu d'un diputat sobiranista balear que pot defensar les Illes al Congrés de diputats és Antoni Verger de MÉS que ocupa el tercer lloc de la llista "Units Podem MÉS".

Si es presenta una altra candidatura que es diu sobiranista i sols pot restar vots i possibilitats a la candidatura de MÉS d'Antoni Verger (per primera vegada des de la fi del franquisme hi ha una possibilitat real de tenir un diputat sobiranista balear al Congrés dels Diputats) es dirà el que es vulgui dir, però, realment, serà anti sobiranista.

La vertadera opció sobiranista, ecologista, social i democràtica, aquesta vegada, a les Illes, és "Unides Podem MÉS".

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social


divendres, 6 de maig de 2016

Can Barbarà en fotos. Palma

Betlem?

Passi,... si va a peu

La meva barqueta

Eleccions generals: Les quatre estrelletes

La Pensadora. Rosdin

Ca meva? No, ca seva

Pas marítim subterrani

Protegit

Cap als Creuers





dilluns, 2 de maig de 2016

Entenem realment lo de Siria?

La guerra de Siria 

El ressò dels atemptats terroristes de París (i, més recentment, de Brussel·les) va ser grandíssim, però si l'atac s'hagués produït en cinc llocs alhora, amb 100 víctimes, hagués adquirit categoria d'emergència nacional i d'estat d'excepció, per no dir de guerra. I si aquests cinc atemptats es produïssin diàriament, fins a arribar a les 36.500 víctimes a l'any, què diríem, què faríem? Doncs bé, aquestes xifres les supera llargament Síria des de fa gairebé quatre anys: segons l'ONU, són més de 200.000 els morts, víctimes del terror, persones innocents. I els mitjans de comunicació només diuen que són víctimes d'una guerra civil, una gran mentida repetida com a veritat sabent que som nosaltres, els nostres governs, els que l'alimentem. És una guerra terrorista, amb mercenaris, promoguda per Occident per enderrocar governs no amics o no prou submisos. Ja és hora de despertar i assenyalar als veritables culpables del terror i la guerra, els mateixos que a París s'esquinçaven les vestidures. Hem de frenar els neocolonialistas i guerreristes disfressats, i el millor és, com a Grècia, treure'ls del poder.

Dimecres, gener 28, 2015 Víctor Montañés (Lleida). El Periódico.




Qui és qui a la guerra de Siria. Lluis Miquel Hurtado. El Mundo. Octubre 2015.

Quatre anys de conflicte i més de 220.000 morts després, Síria és un fangar en què cada vegada s'empantanen més actors. Ahir va entrar Rússia, per fer costat al president Bashar Assad, i França, que es va sumar a la coalició internacional contra l'autoanomenat Estat Islàmic que lidera EUA, ho va fer el cap de setmana. L'espai aeri sirià està congestionat d'avions de guerra i la població civil és la gran damnificada d'una col·lisió d'interessos que amenaça amb enfonsar encara més el país.

La guerra siriana va començar al març de 2011. Assad va ordenar al seu exèrcit reprimir a foc una sèrie de protestes pacífiques i plurals exigint una obertura democràtica. Aquesta resposta violenta va servir de pretext a una sèrie de països interessats en desestabilitzar la rival Síria. Amb Aràbia Saudita al capdavant i el suport de Turquia i els EUA, van induir a una part de l'oposició, formada per civils i soldats desertors, a prendre les armes per enderrocar Assad.

Al llarg dels anys cada un dels actors ha manejat la situació prevalent l'interès propi i contribuint a la fragmentació de la plural societat siriana. Van irrompre actors locals com els kurds i els salafistes. Van arribar entitats de l'exterior com Al-Qaida, l'Estat Islàmic (IS), Hezbol·là i milicians a sou de l'Iran. Van entrar directament a la partida EUA, els seus aliats occidentals i Rússia.



Síria és un polvorí i aquests són els culpables:

Bashar Asad president de Síria des de l'any 2000, quan va succeir al seu pare Hafez, qui va pujar al poder el 1971 després de participar en un cop d'Estat. Va guanyar les últimes eleccions el 2014, enfront d'un candidat de palla, amb un voluminós 88,7% vots. Lidera la branca siriana del partit panarabista secular Baas i pertany a la minoria islàmica heterodoxa alauita, que ocupa els principals llocs a l'executiu i les Forces Armades. Des de l'inici, Assad s'ha reivindicat com a garant de la pluralitat religiosa a Síria davant del "terrorisme" opositor. Per afavorir aquesta imatge, en 2011 va afavorir políticament els mateixos kurds que havia ordenat massacrar el 2004. També va amnistiar a nombrosos caps salafistes que avui integren els grups opositors més radicals, com el abatut líder d'Ahrar ash Sham, Hassan Aboud, o l'islamista ran Alloush.

L'exercit Lliure de Síria (ELS): Va néixer d'una amalgama de desertors de l'exèrcit sirià, la majoria musulmans sunnites, amb la participació d'amateurs locals i, de mica en mica, combatents d'altres països de la 'Primavera Àrab' com Líbia. Aràbia Saudita i Qatar els van finançar i equipar amb armes lleugeres, el que va reforçar el seu caràcter islamista. El sorgiment del sector més radical, millor finançats pels dos països, els va anar debilitant.

El ELS amb prou feines va arribar a funcionar com un bloc compacte tot i el suport logístic turc. Amb el país atomitzat, cada falange va defensar el seu sector. La frustració perquè Occident no els donava millors armes per vèncer a Assad, o els forçava a enfrontar únicament a l'IS, els va portar a triar entre l'exili o passar-se a les files extremistes. Aquest transfuguisme ha forçat la recent suspensió del programa d'entrenament emprès per EEUU.

Coalició Nacional Síria (CNFROS): Hereva del Consell Nacional Sirià, nascut el 2011 com a coalició de dissidents sirians exiliats -alguns des de fa dècades- dominada pel moviment islamista Germans Musulmans. La CNFROS va néixer el 2012 perquè Qatar i Aràbia Saudita van pressionar per rebaixar el poder de Germans Musulmans. Tots dos tenien por que una victòria opositora a Síria donés ales a les seves respectives branques locals de Germans Musulmanes.

Kurds:  Són la minoria principal a Síria, on s'estima que hi ha uns dos milions de kurds. El 1962 es va cancel·lar la nacionalitat al 10% acusant-los de procedir de Turquia. Per homogeneïtzar Síria, Hafez Assad va repoblar amb àrabs la franja nord siriana, on habiten els kurds. La seva principal formació és el Partit d'Unió Democràtica (PYD), que mitjançant les seves milícies engipona un proto-estat no alineat i de tall democràtic i secular.

Front A l'Nusra: És el projecte d'Al-Qaida. El va promoure el 2012 la seva branca iraquiana, llavors liderada per Abu Bakar Baghdadi, i en contrast amb l'Estat Islàmic té vocació nacionalista siriana. La encapçala Abu Mohammad Golani, deixeble de Bagdadi. La ruptura de Baghdadi amb Al-Qaida, el 2013, el va allunyar del Front Al-Nusra. Aquest grup es ven com la 'cara amable' del gihadisme i Occident s'ha plantejat finançar per combatre Assad.

Estat Islàmic: Fill bastard de la invasió occidental de l'Iraq de 2003, ja que és fill de l'Al-Qaida a l'Iraq liderada pel temut Abu Musab al Zarqaui. El 2010 Baghdadi va prendre les regnes del grup, va impulsar el Front Al-Nusra com la seva franquícia a Síria i es renombró com a Estat Islàmic a l'Iraq. En 2013 va trencar amb Al-Qaida i va passar a expandir per la regió seva novament renombrado Estat Islàmic a l'Iraq i Síria (ISIS) .El seu eficàcia en el combat -a la qual contribueix una violència extrema que aclapara a l'enemic- i en la gestió territorial - ofereix seguretat i menjar a canvi de submissió als seus fèrries lleis- li ha permès estabilitzar un territori entre l'Iraq i Síria que s'anomena 'califat' des de l'estiu de 2014, ja com a Estat Islàmic (IS). Els kurds, l'ELS i el Front Al-Nusra ho han combatut per protegir els seus dominis. També puntualment Assad, al qual ha acusat d'evitar confrontar durant mesos a l'IS per deixar-fagocitar l'oposició.

Hizbulá, Rússia i Irán: El braç armat del partit xiïta libanès, de les millors infanteries de la regió, va entrar a la guerra al gener de 2013 per garantir la subsistència del règim i conservar la crucial frontera entre Síria i el Líban. Iran, l'altra potència xiïta regional, és per motius estratègics puntal de Hezbol·là i d'Assad, a què ha assessorat, finançat i nodrit amb milicians. Hi ha afinitat sectària entre el xiisme i la fe alauita de Asad.Rusia té a la costa siriana seva única base naval a la Mediterrània. Síria és l'últim enclavament al Pròxim Orient on governa el llargament aliat Baas, un focus d'influència prorussa. Rus és gairebé tot l'armament que fa servir l'exèrcit sirià, així com els aparells de combat que empra, encara que no ha estat fins ara que les tropes russes han entrat directament en la contesa.

Turquia i els EUA: Els turcs van ser dels primers a reconèixer a l'oposició a l'exili com a govern legítim de Síria, als membres acullen. EUA es va sumar inicialment a la idea de donar suport a la CNFROS com a alternativa a Assad per gradualment passar a liderar una coalició de països contra l'IS, perquè els considera la seva amenaça directa. Ho ha fet recolzant al PYD, pel que la CNFROS, defensora de la unitat de Síria, l'ha criticado.Turquía ha estat el suport més ferm de la CNFROS i rebutja l'PYD perquè el considera branca siriana de la guerrilla kurdoturca PKK. Les seves ànsies per enderrocar Assad l'ha portat presumptament a facilitar operacions del Front Nusra i l'entrada a Síria de membres de l'IS. Ankara no reconeix aquestes acusacions, al·lega només haver donat suport a "combatents per la llibertat" i ha realitzat darrerament diverses batudes de presumptes membres de l'IS en el seu sòl.



L'abans i el després de la Guerra de Síria Desembre de 2015: Conjunt de quatre fotos, abans i després de la Guerra de Síria:

Els atacs a hospitals de Metges sense Fronteres (MSF):

Octubre de 2015 a Kunduz. (Afganistà. Confirmat que l'atac va ser d'USA tot i que MSF es varen cansar d'informar telefònicament que estaven atacant el seu hospital en el que no hi havia combatents de cap tipus). Abril passat (2016) a la ciutat d'Alepo. Siria (Qui ha estat?).    



#NoSonUnObjetivo:

Més informacions: Neoliberalisme, la rel ideològica dels nostres problemes

dissabte, 30 d’abril de 2016

Antologia dels disbarats. Celtiberia show


Antologia dels disbarats. Celtiberia show.

A l'Espanya borbònica i corrupta passen coses. I massa d'elles en defensa de la corrupció que tant de mal fa a les persones de la ciutadania i tant engreixa als porcs de l'oligarquia corrupta. I massa poques en bé de les persones: Acaba la legislatura amb una aliança entre pp i psoe per a impedir una comissió d'investigació en defensa dels interessos de les víctimes de l'accident de l'Avia de Galicia i, atès que aquí, sembla que les úniques víctimes que tenen drets són unes altres distintes d'aquestes, aquestes, gràcies a pp i psoe, es queden sense que s'investiguin les causes i responsabilitats d'aquell terrible accident. Possiblement aquestes coses sols es podrien arreglar si la suma de totes les dretes espanyoles i espanyolistes, inclòs el psoe, sumessin menys del 50% dels escons de les càmeres legislatives, cosa que, vista la desvergonya de les persones que voten aquesta dreta, sembla molt difícil.

Per altra banda, què curiós i difícil és entendre la justícia. Ara es descobreix que "Manos limpias" sembla que té les mans brutes per extorsió i xantatge, i que si la retiren de la seva personació com a acusació popular en el cas NOOS la Infanta Cristina quedaria lliure de tota imputació. Suposant que "Manos limpias" els té brutes, això no implica que la Infanta les tingui netes. Si la justícia fos objectiva (qualitat necessària per a que sigui justa) la culpabilitat o innocència de la Infanta no depèn de si la acusa o no determinada organització. Depèn dels fets que hagi comesos (i fins a quatre jutges han vist indicis de que la innocència no és clara i evident). Molesta que a les persones de la ciutadania ens robin els corruptes, molesta que ens robin el coneixement de la veritat i la justícia, molesta que el ministeri fiscal que té la missió de defensar al poble contra els presumptes delinqüents prefereixi defensar exageradament a una presumpta delinqüent. Molesta que els més beneits i dolents dels borbons i peperos, a més de robar-nos, ens prenguin per beneís i dolents als ciutadans que no robam, pagam els impostos i ens adonam perfectament de totes les seves trampes, falsedats i malifetes.
Per ventura, vistes les que, es deu penedir el jutge Castro quan va negar la personació a la causa, com acusació popular, a Esquerra Unida per que ja hi havia una acusació popular: "Manos limpias" que l'exerciria en nom de totes. Per què, si arriba el cas, i retiren a "Manos limpias" de l'acusació popular no s'admet el relleu per a algú que ja es va postular en el seu moment? I per què no retiren al fiscal Horrach, i als fiscals superiors que l'animen en aquest sentit, per prevaricadors: per exercir la funció diametralment oposada a la pròpia de la Fiscalia que és defensar al poble, al comú (com si Robin Hood es dedicàs a robar als pobres per a regalar-ho als rics).

Palma, 30 d'abril de 2016
Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social


Enllaços per a Divulgar

Compartim Humanisme

No amb el meu nom. No són un objectiu. Res no és un objectiu per a matar:

Butlletí de MÉS: 25 anys de Cabrera. 30 anys de Llei de Normalització lingüística:
Noticies recents de El Diario.es
http://us6.campaign-archive1.com/?u=c69ba1ef3f044e29f01e39064&id=31f7e35219&e=5a13af7b03

Posam límits al Turisme? Racionalització. Butlletí del GOB