Parlem de psicologia
Escrit 0-2: 2 Com vaig contactar jo amb la Psicologia (2: continuació)?
Del nus gordià a la Psicologia:
1 Ciències a la Universitat de Barcelona:
Aquell curs me vaig matricular i vaig cursar el primer curs de Ciències, era un curs selectiu i comú a totes les ciències. Teníem cinc assignatures, matemàtiques, física, química, biologia i geologia. A segon curs, una vegada aprovades totes les assignatures del primer ja havíem de triar una especialitat, que coincidia amb les cinc assignatures ressenyades del primer curs.
Al mes d'octubre de 1964 me'n vaig anar a Barcelona, la mare m'havia donat l'adreça d'una tia seva que estava al carrer Mallorca, bé, no deixava Mallorca del tot, i que estava relativament a prop de la Universitat, Universitat de Barcelona (UB), a la Plaça Universitat, un edifici preciós, amb un gran jardí verd, ple d'ocells, amb un estany ple de peixos vermells i grisos i granotes verdes. Carrer Mallorca, carrer Aribau (amb el Cine Aribau) i Universitat. I així vaig començar els meus primers dies d'estudiant universitari. El meu numero de matrícula era el 666 (curiosament el meu numero de matricula de batxillerat i Preu era el 1111, totes les xifres del numero, com ara, iguals), estava integrat en el grup 7é de primer curs, un grup de 105 alumnes, no record que hi hagués cap dona entre els 105, tampoc record cap alumne del grup, teníem les classes de matemàtiques, física i química a l'aula numero 3 de ciències, mentre que les de biologia i les de geologia a l'aula numero 8 de ciències. El professor de matemàtiques era un menorquí (jo el considerava com a nostre, al menys era balear, com jo), era el Dr. Vaquer que juntament amb un altre Dr. De matemàtiques, el Dr. Teixidor, havien editat, en fotocopies, els temes de l'assignatura, en tres volums, teníem classe diària, de dilluns a divendres, ambdós inclosos, d'11 a 12. De física no record ni el nom del professor, ni l'horari (imagin que eren tres hores setmanals), ni el nom del llibre d'exercicis i problemes que empràvem com a suport a la teoria que ell explicava. De química teníem el Dr. Costa, teníem classe dilluns, dimecres i divendres de 13 a 14, teníem, com a referent, un llibre molt gros i molt bo (explicava la química de forma molt clara i comprensible), que tots els alumnes compràvem, li dèiem "el Babor", nom del llinatge de l'autor, i un llibre més petit que proposava exercicis i problemes de la teoria del Babor, també de molt fàcil comprensió, l'havia escrit el mateix autor juntament amb un altre doctor, el Dr. Ibarz, no obstant això noltros li dèiem "el Baborin". Encara conserv aquests dos llibres de química i de tan en tan fullejo les pàgines del primer (han passat 60 anys); de biologia teníem un professor que era capellà que donava les classes amb la seva sotana, també era molt bon biòleg, era el Dr. Basabé, teníem les classes els dimarts i els dijous de 10 a 11, record un dia que ens va enviar al safareig a atrapar una granota cada un, per a experimentar l'acte reflex en les potes del darrera; de geologia teníem de professor el Dr. Solé i les classes el dimarts i dijous de 9 a 10.
UB: Universitat de BarcelonaUn bon dia la meva tia-àvia, Leonor, me va dir: "Bono, i què penses quedar-te aquí tota la vida?" Em vaig posar vermell com una tomàtiga, els pares no m'havien dit que anava allà sols mentre trobàs una altra residència, que sembla ser que era el que havien acordat, no record que vaig contestar, vaig baixar al carrer, vaig anar al quiosc de més a prop i vaig comprar la Vanguardia, el diari de més difusió a Barcelona i el que duia més anuncis. Vaig anar a un banc, m'hi vaig seure, i amb un bolígraf anava marcant les possibles residències. En vaig trobar una molt a prop, al carrer València, que era "una senyora que llogava una habitació compartida", amb dret a bany, per suposat. Hi vaig anar, me va obrir i me va passar a l'habitació en qüestió, era una habitació bastant ampla, amb dos llits, una taula-escriptori als peus d'un dels dos llits, un gran armari encastat, amb dues parts, dreta i esquerra, i una gran finestra que donava al carrer. Me va dir: "A mi ja me va bé, però com aquí hi ha un altre al·lot hauria de venir un moment en que ell hi sigui i que ell doni la conformitat, pot venir avui horabaixa a partir de les cinc". Devers les cinc hi vaig tornar anar i m'obriren "la patrona" i l'al·lot que m'havia d'acceptar com a company d'habitació. Quan ens vàrem veure vàrem posar cara de sorpresa, "ostres, ets tu?" Va resultar ser un felanitxer que ja coneixia de l'any que jo feia 1er de batxiller a Felanitx, ell feia 3er, i de veure'ns els estius a Es Port, Quina casualitat! Era en Toni Grimalt de la famosa sastreria Grimalt de Felanitx, estudiava medicina i era "l'altre al·lot que habitava aquella habitació". "Es clar que l'accepto com a company d'habitació!" va exclamar. Vaig anar a ca sa tia-àvia a cercar les meves pertinences, dins la meva maleta i me vaig traslladar a la nova residència (habitació). El temps que vaig residir a aquella habitació compartida amb en Toni va ser un temps ben aprofitat per als meus estudis "de totes les ciències". Passats devers dos mesos de la meva arribada, en Toni es va molestar amb la patrona (no record per què) i se'n va anar. La patrona, que estava molt contenta amb jo, me va dir: "Estic tan contenta amb vostè que no reposaré la plaça vacant, l'habitació serà exclusivament per a vostè" (la qual cosa li suposava tenir just la meitat d'ingressos pel concepte lloguer plaça a l'habitació). Allò en lloc de ser una millora per a mi va ser una perduda, tot sol m'enyorava més dels pares i germans que quan estava amb en Toni.
Molt a prop d'allà, al carrer Provença, hi havia una residència d'estudiants dels Pares Paüls, en la que residien varis companys del curs passat, el Preu, a Sant Francesc de Palma, amb qui me relacionava bastant. Les habitacions o cel·les eren petites i unipersonals, que compartien els religiosos de l'ordre i els estudiants. Hi havia altres espais per als banys, estudi, saló, i, fins i tot un espai gran, quasi buit, amb sols dues taules. Un dia un company del batxillerat i Preu, Juan Luis Cabrer Barbosa (si llegeixes aquest escrit, contacta amb mi), me va dir: "S'ha mort un frare dels pares Paüls, conseqüentment quedarà una cel·la lliure, si vols la pots demanar tu". La veritat era que ocupar la cel·la d'un frare mort me feia un poc de 'yu yu', però les ganes d'estar a una residència amb molts d'amics pesava molt més. Record que, per a fer mèrits davant els frares, vaig anar al funeral del religiós mort i vaig obtenir l'acceptació per hostatjar-me a la residència. I això va ser la mort acadèmica de la meva escolarització universitària de ciències. Efectivament, a la residència hi havia diversos grups, amb alguns casos de pertànyer a més d'un grup, hi havia un grup que solia anar a prendre un aperitiu o una canya abans de dinar, un altre grup anava a prendre cafè després de dinar, un altre grup anava al cinema amb certa freqüència, jo estava apuntat als tres grups, amb certa freqüència anava amb Juan Luis a la sala quasi buida, posàvem les dues taules a cada un dels dos extrems i, amb una pilota 'Gorila' i un pal cada un, jugàvem a hoquei, emprant les dues taules com porteries. Resultat: ho vaig suspendre tot.
2 Escola de Turisme i Sant Josep Obrer:
Mon pare me va dir:
- "El curs que ve tornaràs a Barcelona, però no pots fer el mateix que has fet aquest. A ca nostra no ens sobren els doblers".
Jo, avergonyit per haver gastat tant sense el menor rendiment, li vaig dir:
- "No, no tornaré a Barcelona, me pagaré la carrera universitària quan guanyi
suficient com per a pagar-me-la jo mateix".
- "I que faràs, idò, el curs que ve?"
Era l'any 1965. En aquell temps no hi havia cap oferta universitària a Mallorca, amb la qual cosa sols tenia tres possibilitats d'estudis: Comerç, Magisteri i Turisme (l'escola oficial de turisme de Balears s'havia obert l'any anterior, magisteri i comerç ja feia molts d'anys que existien). Li vaig contestar:
- "Idò Magisteri" (jo pertanyia a una família de mestres, mon pare havia fet magisteri, tot i que ara ja pertanyia al cos de directors, una cosina major que jo també).
- "Agafes lo més fàcil!!!" me va replicar.
- "Idò que vols que agafi, que no sigui tan fàcil"?
- "No ho sé, per exemple Turisme"
- "Idò faré Turisme,...".
Me vaig matricular a 'l'Escola Oficial de Turisme de Balears', que havia fundat, un curs antes, don Felipe Moreno. Teníem les classes, de 17h. a 22h., a l'Estudi General Lul·lià. Dúiem uniforme, vestit, jaqueta i calçons (les dones, falda), blau. Va ser el primer pic que vaig seguir uns estudis mixtos. Vaig fer molts d'amics (record un que el nom iels dos llinatges, tot eren noms: Andrés Bartolomé Luises) i amigues (entre altres, na Cati Bujosa, filla del famós Hotel Portixol).
Atès que les classes eren de 17h. a 22h. tenia quasi tot el dia lliure. Feia relativament poc que s'havia construït l'església i el col·legi Sant Josep Obrer, al carrer Reis Catòlics. Hi havia ensenyança primària i batxillerat masculí i batxillerat femení. El preceptor i entrenador de basquet del batxillerat masculí, en Tomeu Ferragut, començava el seu servei militar, li havia tocat fer-lo a Palma. Me va proposar que, en la pràctica, el substituís el temps que ell fes el servici; ell me pagaria una part del seu sou (a nivell oficial, tot seguia igual), vaig acceptar i combinar l'activitat de preceptor dels alumnes de batxillerat (vigilar-los els temps que tenien estudi i no tenien cap classe) amb la dels estudis de Turisme. Quan s'acostà el juny de l'any 1966 mon pare, tot i que no havia acceptat que fes Magisteri, me va dir que convenia que me presentàs lliure als exàmens de Magisteri, sense deixar les classes i exàmens de Turisme d'ensenyament oficial. Així ho vaig fer. Aquell any el pla de magisteri era el pla de 1950, es podia accedir als estudis amb el quart de batxiller i la revalida de quart aprovats, els estudis duraven tres anys. Els estudis es feien a l'Escola Normal (de magisteri) masculina o femenina, segons els casos.
El primer Col·legi de Sant Josep Obrer, al carrer Reis Catòlics
A cada curs hi havia assignatures semblants a les de batxillerat (Matemàtiques, llengua espanyola, ciències, geografia, història,...) i assignatures especifiques de magisteri (pràctiques d'ensenyament, pedagogia, cal·ligrafia, treballs manuals,...), a cada un dels tres cursos deixaves uns dies de classe, per anar a fer pràctiques de mestre, que es feien a les escoles masculina i femenina Annexes, que estaven en el mateix edifici que la Normal respectiva i estaven ateses pel Regent (Director) i mestres que haguessin fet, amb aprofitament suficient, la formació per a ser mestre d'Escola Annexa. En la modalitat lliure te podies matricular al curs complet o a assignatures d'un nivell determinat encara que no tinguessis aprovades totes les assignatures dels nivells inferiors. Així jo, aquest curs 1965-66, me vaig matricular dels tres cursos complets. Vaig aprovar assignatures dels tres cursos, 1er. 2n i 3er (les assignatures que ja havia aprovat als batxillerats elemental i superior i al Preu, com matemàtiques, ciències, llengua espanyola, geografia, història,...), però també vaig suspendre assignatures dels tres cursos, les específiques de magisteri (pedagogia, cal·ligrafia, treballs manuals, pràctiques,... ningú me les havia ensenyat i jo no les havia vist al batxillerat). Per sort vaig aprovar totes les assignatures de primer de Turisme.
Pati de l'Estudi General Lul·lià, on cursava Turisme.
El curs següent, 1966-67 vaig fer el mateix, 2n oficial de Turisme, preceptor al batxillerat masculí de Sant Josep Obrer i examen, per lliure, d'assignatures dels tres cursos de magisteri, amb els mateixos resultats: Tot el segon de Turisme aprovat i assignatures dels tres cursos de magisteri, per matrícula lliure, aprovades i altres també dels tres cursos, suspeses.
A Turisme, no record a quin curs, hi havia una assignatura que es deia "Psiciologia", ens la donava el Sr. Ballester que, després, durant molts d'anys seria director del Col·legi Lluis Vives. Va ser l'assignatura que més me va agradar. A més ens va passar el qüestionari d'Heymans-Le Senne, de caràcter. Jo vaig sortir Apassionat (combinació d'emotiu, actiu i secundari). El professor va dir que era el millor caràcter dels vuit possibles (més tard vaig aprendre que això és discutible).
El curs següent, 1967-68 a l'Escola Normal començava un pla nou de magisteri, el Pla 1967. S'exigia, per a poder entrar, tenir el curs i la revàlida de 6é aprovats, era una carrera, igualment, de tres anys, dels que el tercer ja no teníem classes teòriques amb els professors, sinó que era un curs complet a una escola de primària (no a l'Annexa, amb la qual cosa, aquesta, el Regent i els mestres especials, perdien la seva funció: ensenyar les pràctiques als alumnes de magisteri). Aquestes pràctiques eren avaluades per un tribunal compost pel director o directora de la Normal, l'Inspector (l'any 1968 tots els inspectors d'ensenyament eren homes) en cap i un professor o professora de la Normal.
Mon pare, el meu etern director i dirigent en aquests anys del meu nus gorgià acadèmic me va dir: "Per ensenyament lliure sempre hi haurà algunes assignatures de magisteri que no aprovaràs mai, crec que te convé matricular-te oficial de Magisteri". I així ho vaig fer. En Tomeu Ferragut ja havia acabat el seu servei militar i s'havia incorporat a la prefectura d'estudis del batxillerat masculí de Sant Josep Obrer i ja no era necessari que jo el substitueixi. Així el curs 1967-68 vaig cursar, oficial, el primer curs de magisteri, de dilluns a divendres, de les 9 a les 17, amb unes hores lliures al mig dia per a dinar (14 assignatures), i el tercer curs de Turisme, de 17 a 22 (11 assignatures). L'Escola Normal estava al carrer Joan Capó (gran inspector en cap del temps de la II República, i abans), entre la carretera de Sóller i la de Valldemossa. L'Escola Oficial de Turisme ja he dit que estava ubicada a l'Estudi General Lul·lià. Els horabaixes anava a l'escola de Magisteri en Vespa, a la finalització de la darrera classe prenia la Vespa i em dirigia a la de Turisme, solia arribar 15 minuts tard a la primera classe. Aquest curs, el mes de juny vaig aprovar 25 assignatures, 14 de magisteri i 11 de Turisme. Vaig acabar tots els estudis de Turisme (tres cursos) excepte la revàlida final, els que aprovaven totes les assignatures dels tres cursos i la revàlida final obtenien el títol de "Tècnic en Empreses Turístiques". Als que aprovàvem totes les assignatures dels tres cursos, però no la revàlida, com va ser el meu cas (l'alemany, per a mi, era impossible d'aprovar, i, a més, ja no més pensava en la carrera de magisteri i la posterior de psicologia), ens donaven un diploma que deia "Diploma de Estudios Turísticos. 3º".
3 Carrera de Mestre. Pla 1967
Així, el curs 1967-68, lliure ja dels estudis turístics, vaig deixar la meva col·laboració amb el Col·legi Sant Josep Obrer i me vaig dedicar exclusivament a la carrera de Magisteri. L'edifici era relativament nou, abans les Escoles Normals i les Annexes estaven al que ara és l'Institut Joan Alcover, situat al Carrer Joan Capó de Palma, llargarut, tenia una planta baixa i tres pisos. A la Planta baixa hi havia les dues Annexes, la de nines i la de nins, i als pisos les dues Escoles Normals, la femenina a l'ala dreta i la masculina a l'ala esquerre, ambdues separades per un llarg passadís, ocupat per Secretaria, Direcció i altres dependències. Allà seguíem l'ensenyança el primer curs del nou Pla 67, i el segon curs del segon i tercer de l'anterior pla, del 50.
Aquest curs, per edat, ja me tocava fer el servici militar obligatori, però iniciant la carrera de Magisteri, vaig demanar la primera pròrroga. Els companys que iniciaven els estudis, complint els 17 anys dins el curs no els hi tocava fins quatre anys més tard. Alguns, per edat o per voluntat, en lloc de fer el servici ordinari feien "Milícies Universitàries" (tres estius consecutius), el nostre pla de Magisteri del 67 tenia categoria suficient per poder fer-les, segons les disposicions corresponents. Jo vaig preferir fer el servici ordinari, comptant el campament inicial, 14 mesos, i poder gaudir dels tres estius a Es Port.
El curs 1968-69 Vaig fer segon de Magisteri i vaig demanar la segona prórroga.
A Magisteri, Don Melcior Rosselló, Regent (Director) de l'Escola Annexa de Nins, i Professor de Pràctiques nostro, ens va aplicar un test d'Inteligència (no record si seria l'Otis, en tot cas un test en el que te feien una sèrie de preguntes, moltes, que suposaven que haguessis de pensar bé les respostes, quan ens va donar els resultats, sols els destecats positivament, es va dirigir a mi i va dir: "Sr. Ramis, vostè és el que ha obtingut més respostes acertades, totes, però atès que el Sr. Barceló té tres anys menys que vostè, a ell li correspon la millor puntuació. Aquí vaig aprendre els conceptes de puntuació directa i puntuació típica o tipo (tenint en compte l'edat) dels tests de capacitats o aptituds. També ens va aplicar el qüestionari d'Heymans-Le Senne, per a conèixer la polaritat de les característiques de l'emotivitat (emotiu-no emotiu), activitat (actiu-no actiu) i ressonància (primari o secundari) del nostre caràcter i així permetre definir-lo; el mateix que, abans m'havie aplicat el Sr. Ballester a l'Escola de Turisme. El resultat va ser el mateix, no havia canviat de caràcter, era Apassionat, combinació d'emotiu, actiu, secundari. Li vaig dir a Don Melcior, "sí, el millor dels vuit que pugui ser", tal com m'ho havia dit el Sr, Ballester, al que me va contestar: "No té per que ser així, depèn, podria ser, per exemple, el flegmàtic (no emotiu, actiu, secundari)". Això de "conèixer les persones, a mi mateix i a les altres, les seves capacitats o aptituds, la seva manera de ser (temperament, caràcter, personalitat) i actuar (actituds, conductes) i manera de relacionar-se, per a poder modificar els comportaments inconvenients i millorar tant a un nivell específic com a un nivell global; i poder fer això com a professional" m'anava agradant. Igualment, l'assignatura de psicologia, tant a Turisme com a Magisteri, era la que m'agradava més.
Edifici de les dues Normals i les dues Annexes
El curs 69-70 Vaig cursar el 3er de Magisteri i vaig demanar la tercera i darrera pròrroga per fer el servei militar. El tercer curs era totalment distint al primer i segon, el fèiem tot el curs a una escola d'ensenyança primària a un nivell determinat que anàvem canviant al llarg del curs, en el nivell corresponent estàvem amb el mestre del curs corresponent, observant com exercia la funció de mestre ell, parlant amb ell i, en ocasions substituint-lo, per a fer un dictat, plantejar un problema o explicant una lliçó. A l'Escola de Magisteri, ens havien distribuït, als alumnes de tercer, en grups de dos o tres, entre totes les escoles de Palma. A mi, juntament amb dos companys més, a l'emblemàtica Escola Graduada de Palma, aquella en que 35 anys enrere, havia fet les pràctiques el nostre professor de pràctiques, Don Melcior Rosselló, on va veure anar a l'escola el batle de Palma, Emili Darder, al menys en dues ocasions, una per examinar una partida de mobiliari escolar rebuda i, una altra, per a examinar la qualitat i adequació del menjar preparat per al dinar dels alumnes. Un tribunal format per l'inspector en cap, la directora i un altre professor de l'Escola Normal avaluaven la nostra feina, venien algun dia inesperat, ens deien que explicassim la lliçó del dia, o fecim un dictat, o plantejassim un problema,... i anotaven el que trobaven en una llibreta; també consultaven al mestre de la nostra classe. Un dia, que el tribunal avaluava, jo explicava una lliçó, quan l'inspector en cap me va interrompre i me va dir que m'acostàs al grup dels tres. Ho vaig fer i me va fer una observació (no record quina era). Jo li vaig dir: "Però per a dir-me això no m'ha d'interrompre la presentació davant tots els alumnes, en acabar, quan ja hagim sortit de l'aula, me la fa i ja està":
I me va replicar: "Usted es un discutidor del tribunal"!!! Al mes de juny vaig aprovar aquest curs de pràctiques i obtenir el títol de Mestre, que m'habilitava per a exercir de mestre d'ensenyament primari a qualsevol escola privada.
Amb un company normalista i el claustre de professors de Sa Graduada de Palma
Per a ser mestre a una escola pública calia aprovar unes oposicions d'ingrés al cos de mestres d'ensenyament primari (funcionari), oposicions que aprovaria el mes de juny del curs següent 1970-71.
Juliol, agost i part de setembre de 1970, agradables vacances d'estiu.
4 Primer exercici de Mestre (CIDE) i servei militar (Oficina de Selecció)
El curs 1970-71, de setembre de 1970 a juny de 1971, vaig exercir de mestre al CIDE (Centre Internacional de Educació), del que era director D. Guillem Estarellas. M'assignaren un curs de 4t nivell de primària, 4ªC. Al CIDE numeraven els distints nivells de Primària en femení: 1ª, 2ª, 3ª,... mentre que els de batxillerat ho feien en masculí: 1er, 2n, 3er, 4t,...
Els meus alumnes del CIDE de 4t C. 16-12-1970Els cursos de 4ª eren els cursos de preparació per a l'ingrés de batxillerat. Els alumnes que l'aprovaven passaven de 4ª de Primària al 1er de Batxillerat. Un dels meus alumnes va ser en Rafel Escales que, posteriorment, seria un nadador destacat. El mes d'octubre de 1970, acompanyat d'una germana, vaig anar a la Caixa de Reclutes de Palma, a l'Avinguda Gabriel Alomar, a presenciar el sorteig del reemplaço de 1970, el meu (en realitat jo era del 1967, però, després de gaudir de tres pròrrogues, quedava enquadrat al de 1970). A cada reemplaç hi havia quatre crides: Gener, Abril, Juliol i Octubre. Jo era de la quarta crida, la d'octubre de 1971. A mi me va tocar "Canaries" (sense especificar illa). El CIR (Centre d'Instrucció de Reclutes) 15 estava a l'illa de Tenerife. Quan varem arribar al CIR, encara vestits de paisà (encara passarien uns dies fins que ens donessin les peces militars) i formats baix les ordres dels PM, s'acostaven a la formació distints soldats veterans que, en lloc, de haver estat destinats fora, havien tingut destí en el mateix CIR i es dirigien a nosaltres: "Hay alguien de Albacete?", Hay alguien de Linares?", s'acostà un caporal, i cridà: "Hi ha qualcú de Mallorca?", tot d'una jo i altres companys, pocs, vàrem aixecar la ma i dir "Sí, jo". Aquest caporal i jo ens coneixíem de per Cala Gamba, tot i que jo no sabia que ell tenia el destí al CIR. Nomia Jordi Vadell. Me va dir: "Ara vos passaran unes proves, si ho fas prou bé podràs fer el CIR a l'Oficina de Selecció, amb la qual cosa estaràs alliberat de guàrdies i instrucció. A l'Oficina corregim tests i, d'acord amb els resultats dels mateixos, decidim els destins dels reclutes".
Un altre pic la Psicologia i jo ens tornàvem a creuar i, aquest pic, me vaig acabar de decidir: aquesta carrera que jo faria, amb recursos econòmics suficients per a pagar-me-la jo mateix, seria la Psicologia. Passarem tots al menjador i utilitzarem les taules del menjador com a taules per a contestar els tests que ens presentaven, el D-48 (daus. Ens presentaven series, 49, de daus i ens demanaven que omplíssim quin dau continuaria la sèrie). Vaig acabar dels primers; quan acabàvem havíem de quedar immòbils al nostre lloc esperant que acabessin la resta de reclutes. El cap d'una estona va venir en Jordi i me va dir: "Has fallat una pregunta, però has obtingut puntuació suficient per a poder fer el CIR a l'Oficina de Selecció", me va dir que el seguís, vàrem anar a una taula com a d'escriptori gros, on hi havia un grup de gent (un oficial, el propi Jordi, un grup de soldats veterans i un grup de reclutes, com jo) que, amb una plantilla rectangular, anava corregint el mateix test; cada corrector anava agafant un test (un doble Din A4) d'un caramull, el corregia, el puntuava i el posava a un altre munt dels tests ja corregits. Me varen passar una plantilla de correcció, me varen dir com fer-ho i vaig començar a corregir. A partir al dia següent, quan els altres començaven la jornada d'aprenentatge de soldat, noltros anàvem a l'Oficina de Selecció on jo aprenia a diagnosticar psicològicament.
Al CIR 15, "Hoya Fria" Tenerife, amb dos amics catalans, abans de rebre la muda militarVaig ser destinat a l'Oficina de Selecció d'aquest Centre d'Internament de Reclutes
A més de l'esmentat D48 (de capacitat mental general) aplicat immediatament a l'ingressar al CIR, aplicàvem, al llarg de tota l'estància al mateix CIR, una sèrie de "tests" que, segons els resultats, permetien fer un perfil de cada recluta, perfil que suposaria el destí de cada un en el moment d'acabar la preparació. Aquestes proves eren (indic les sigles, el nom i la puntuació màxima possible de les proves): IG2 Dominó 48, FV Verbal-paraules 50, FN Matemàtica-operacions 33, RD Figures-Dibuixos 60, FE Espacial (Palanques) 16, AM Problemes Visuals 50, C-1 Electricitat 20, C-2 Conducció 20, C-3 Mecànica 20 i tres escales més: P-1 Tranquil·litat - nerviosisme, P-2 (no tenc registrat que media), P-3 Sinceritat-Falsedat. Segons els resultats sortien nou perfils: 1 Combat especial, 2 Combat tècnic, 3 Combat general ("carne de cañón"), 4 Electrònica, 5 Transmissions, 6 Electricidad, 7 Conductors, 8 Mecànics, 9 Administratius.
5 Destacament d'Altura i començ Psicologia a la Universitat de la Laguna (Tenerife)
Una vegada acabat el període d'instrucció per a reclutes, poc abans de Nadal de 1971 ja erem soldats i se'ns enviava al destí que ens corresponia. Jo vaig tenir la sort de contactar amb un capità d'artilleria mallorquí, germà d'un oncle polític meu que era el responsable d'un destacament d'Altura, passat el Barri de l'Alegria, que constava de dues parts, una mitjan muntanya, anomenada "el Proyector", per que hi havia un projector; i una a dalt de la muntanya, anomenada "el Telemetro" per que hi havia un telèmetre. A les múltiples visites que li vaig fer els dies de sortida quan estava en el campament vàrem quedar que me reclamaria per al Destacament d'Altura, els soldats, vuit, repartits en dos torns de quatre habitaven les dependències de "El Projector" i estaven encarregats de velar pel propi projector i pel telèmetre i mantenir-los nets. El projector no el vàrem emprar mai mentre jo vaig estar allà; el telèmetre, dos dies, un el mes d'abril i un el mes d'octubre, dies que hi havia tir d'artilleria de costa, noltros donàvem les dades de distància i direcció de l'objectiu, que era una espècie de cilindre metàl·lic que remolcava un destructor i des duna altra bateria disparaven el canó. Cada dia, a les 10 del vespre, havíem de trucar pel telèfon de campanya, sols tenia una línia: Destacament d'Altura - Quarter d'Almeida (Tenerife) del que el Destacament depenia, i quan contestava, dir: "A sus órdenes mi teniente, sin novedad en Altura", encara que els altres tres soldats fossin uns a un bar de Tenerife i un altre a la Laguna.
Al Destacament d'Altura, a la dependència on dormíem i on hi havia un armari amb cinc cetmes (el nou fusell de l'exercit de terra; l'anterior era el mosquetó) i el telèfon.En vista de que tenia tant de temps lliure vaig decidir començar a guanyar temps i començar els estudis de Psicologia. A la Universitat de Tenerife, que estava a la Laguna hi havia, entre d'altres, la facultat de Filossofia i Lletres, que oferia la carrera de Filossofia i Lletres, carrera de cinc cursos de cinc assignatures cada curs. A Barcelona feia poc temps que havien començat el Pla Maluquer, un pla molt curiós que tenia una cosa molt bona (cada alumne es feia el seu pla d'estudis a la carta. Hi havia moltes assignatures de tipus A que valien un punt cada una i moltes assignatures de tipus B que valien mig punt cada una. Segons l'especialitat que volgués triar cada alumne hi havia unes assignatures obligatòries, la resta, fins completar 5 punts cada curs, durant 5 cursos les podies triar com volguessis amb assignatures A d'un punt cada una i assignatures B de mig punt cada una) i una cosa no tan bona (el fet de que cada alumne es fes el seu propi pla feia que no hi hagués un curs-grup de pertinència com si havia passat en els batxillerats, Turisme, Magisteri i els estudis universitaris anteriors al Pla Maluquer). A Palma encara no hi havia ni universitat balear, ni delegacions de les universitats de Balcelona, com si hi hauria uns anys més tard. Me vaig posar en contacte amb la Universitat de la Laguna i amb la de Barcelona, vaig demanar si hi havia algunes assignatures coincidents a ambdós plans i ambdues universitats i si, en cas d'haver-ni, podia fer-les a la Laguna i, cas d'aprovar-les, si me respectaria la qualificació la de Barcelona. Això era el gener de 1972 (ja havia passat el primer trimestre acadèmic). Les dues universitats me varen respondre afirmativament, varem mirar coincidències i, per a primer, en varem trobar dues: A1: Introducció a la Filosofia i A31 Teoria i Pràctica de la Llengua Espanyola; així que me vaig matricular a aquestes dues assignatures, els professors respectius de la Laguna i Barcelona estaven en contacte. El professor de Filosofia era el Dr. Miguel Angel Ladero Quesada, ho sé per que ho vaig apuntar. El de Llengua espanyola no ho record. Així vaig contactar amb la Psicologia, aquella carrera que jo volia fer, sense cap despesa per part dels meus pares, que jo podria pagar-me amb els meus propis ingressos, i exercir.
Amb una companyera de 1er curs a la Laguna, Geny Yañez, i els seus paresEl desembre de 1972 me llicenciava del servei militar, tornava a Mallorca i me matriculava a la Universitat de Barcelona, en el curs 1972-73, de les tres assignatures restants del primer curs: Llengua Francesa, Introducció a la Psicologia i Introducció a la Sociologia, i les dues obligatòries de segon curs: A10 Geografia d'Espanya i A18 Història d'Espanya Moderna i Contemporània. La Universitat de Barcelona havia creat una extensió de la seva Facultat de Filosofia i Lletres a Palma (poc després la Universitat Autònoma de Barcelona feria el mateix amb la facultat de Ciències) i vaig cursar aquestes assignatures a Palma, un altre pic a l'Estudi General Lul·lià, amb professors i professores de Palma que, en contacte amb els de Barcelona, els de Barcelona de les corresponents assignatures respectaven la nota indicada per els de Palma, nota que es posava a la corresponent acta i expedient de Barcelona. Se consolidava l'inici dels estudis de Psicologia per a exercir com a professió.
Antoni Ramis
25-03-2024
2.jpg)
